Sexe en català
Quan feia la carrera, a principis de la dècada (com passen els anys!) teníem un professor que ens deia, les úniques empreses d’Internet que han guanyat diners des de el primer dia són les de sexe. Les coses ara ja han canviat perquè hi ha moltes empreses que es guanyen la vida fent servir Internet però el que no canviarà mai és que la gent cerca continguts relacionats amb el sexe.
He pensat que el blog augmentaria les vistes si en fem esment, ni que sigui perquè algun despistat hi entra per equivocació.
Us recomano dos blogs que estan d’allò més bé.
El primer és el de la Lucrècia de Borja, una valenciana amb molts seguidors a la xarxa que té un blog que es diu “Les dones no som (tan) complicades”.
Ha penjat un contracte de “follamic” que comença així
“Jo, Lucrècia de Borja i Bairén, mitjançant aquest contracte, notifique l’absència de sentiments a les properes lúdiques-eròtiques-festives hores perquè no done lloc a errors, malentesos, enconyaments ni derivats per part de la part contractada (d’ara endavant “follamic”)”.
Clica’m eixerit per veure’l complet.
Estic per comprar-me la samarreta:
Hi ha un altre blog que és més antic i que després d’uns anys d’intensa producció finalment el van convertir en un llibre, el blog és el famós “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)” fet per dos professors de secundària de la Franja, la Mir Roy i en Manel Rius.
He de confessar que durant anys vaig pensar que la protagonista del blog era un personatge de veritat, per què no podia existir la Mireia Galindo? El personatge era professora de secundària que tenia com a grans aficions la política i el sexe, tenia uns escrits d’allò més divertits, en recordo un que anava, indignada, a una conferència de la FACAO (una organització espanyolista que treballa per erradicar el català a la Franja) i acabava jugant amb en Carlitos a les escales de l’edifici.
La descripció del personatge és el següent:
Vaig néixer ha Barcelona al 1980, soc profe de socials, que vaig aprovar “opos” al juny de 2005, vaig votar NO a l’estatut i sempre ma agradat la política, la fideuà, el sexe i llegir, i vaig votar a Esquerra a autonòmiques del 2003 i Convergència a generals del 2004, no m’agrada empassar-me segons quin semen i el meu cony és diu “carlitos” en la intimitat.
Per desgràcia, el blog no es pot llegir perquè entenc que volen que el públic es compri el llibre (jo ho faré) però els capítols tenen títols com ara:
Sant Pau i Sant Pol i les meves calcetes
Senyor Sostres, soc cotxina fins al vici
Semen dolcet a Perpinyà
Podeu llegir-ne els primers capítols clican’t aquí
