Que no ens enganyin
– Benvinguts i benvingudes , l’espectacle és a punt de començar! Els preguem a tots i a totes que apaguin els telèfons mòbils.
– Nens i nenes fem una fila per sortir al pati!
Cada cop és més freqüent, sobretot a nivell institucional, sentir expressions com aquestes, és a dir, en les que s’utilitza el doble gènere. I cada cop és més habitual (i alhora espantós!) veure com aquest tipus d’oracions s’utilitzen per contrarestar allò que diuen que la llengua és sexista.
Començarem pel principi: La llengua no és sexista- costa de creure ja ho sé, però continueu llegint!. Hem de partir de la base que els sexistes som nosaltres i que, per tant, som nosaltres qui introduïm connotacions sexistes en el llenguatge ( un exemple molt visible el trobem en insults…). Però la llengua en si mateixa, és aliena a aquest tipus de problemes i , sobretot, pel que fa referència a les estructures més internes del llenguatge -com pot ser la creació de frases, formació de paraules… Com tots hem estudiat alguna vegada, el català és una llengua romànica que prové del llatí. El llatí tenia declinacions i casos (sí, és allò del rosa, rosae, rosam…) i, al llarg del temps i d’evolucions això ha donat lloc a la classificació de paraules que coneixem actuals. Així, el català té una forma no marcada (cosa que vol dir que només hi ha l’arrel de la paraula i no porta cap sufix darrere, p.e. nen) i una forma marcada (p.e. nen-a). Una de les normes ímplicites de la llengua ens diu que la forma no marcada inclou o no diu res de la forma marcada, per tant, la paraula nens inclou nenes o bé no en diu res. Una altra norma que tenim clara és que el plural genèric sempre es farà a partir de la forma no marcada. A partir d’aquest argument, ens podem treure un pes de sobre ja que al utilitzar les paraules amb la forma no marcada per dirigir-nos a un col·lectiu no és que estiguem marginant al sector femení sinó que la paraula ja les inclou a dins. Evidentment, seria molt més fàcil si tinguéssim un gènere neutre per fer plurals ( com en el seu moment existia en llatí) però l’evolució lingüística ha anat per aquest camí i ja no hi podem fer res.
Per tant, vist aquest primer punt, podem relaxar-nos, treure’ns de sobre tot aquest estrés que provoca parlar doblant els gèneres (i que fa que les frases s’allarguin i s’allarguin…) ja que, fent això, l’únic que fem és posar pals a la roda de la comunicació i destruir mica en mica la nostra llengua. Això és pot veure clarament en anècdotes d’allò més divertides que l’únic que han fet han sigut crear situacions curioses i del tot surrealistes:
– Mònica Terribas en un debat sobre l’Estatut al programa de TV3, La nit al dia: El debat estava format per Saura, Mas, Puigcercós, Piqué i de Madre. En el moment en què la presentadora havia de donar pas a la publicitat va deixar anar l’esperpèntica frase: Tornem en uns minuts amb aquests cinc polítics…eee…aquests quatre polítics i aquesta…dona estupenda que és Manuela de Madre. En aquest moment, la presentadora no va saber trobar el femení de polític – hagués hagut de dir política i encara hagués sigut pitjor.
– Quan Ibarretxe, en un discurs, va apel·la r als ciudadanos y ciudadanas vascas, estav cridant a tots els mascles del món i a les dones basques.
Per això, us recomano que no us deixeu enganyar: Evidentment que hem de deixar d’utilitzar paraules que tinguin un significat sexista (que, per altra banda li hem adjudicat nosaltres!) però el doble gènere innecessari només és una forma d’intentar fer veure que es treballa per erradicar el sexisme quan, en realitat, només juguem a destruir un xic més la llengua.
Prou amenaces té el català com perquè nosaltres mateixos contribuim a torna-lo més fràgil!
*Si voleu més informació, la podeu trobar en articles del Grup d’Antropologia Lingüística de la UB dirigits per Carme Junyent.
