La bandera de la marina mercant

Fa un parell d’anys l’Esquellot va organitzar una interessant conferència a càrrec d’en Jordi Bilbeny on s’explicava l’apropiació que n’ha fet Castella de la història catalana. Un exemple, ben documentat, és el del robatori de part de la iconografia catalana.

L’origen de l’actual bandera espanyola, tal i com la coneixem avui, prové d’un concurs organitzat per el rei Carles III, l’any 1785, per dissenyar una nova bandera que identifiqués al seu nou país, Espanya.

Aquestes van ser les banderes proposades, com veieu es van quedar amb la primera:

Concurs de banderes Espanyoles

Per Reial Decret el 28 de maig de 1785, el Rei Carles III va disposar:

“Para evitar los inconvenientes y prejuicios, que ha hecho ver la experiencia, puede ocasionar la Bandera Nacional de que usa mi Armada Naval y demás embarcaciones españolas, equivocándose a largas distancias o con vientos calmosos, con las de otras naciones, he resuelto que en adelante usen mis buques de guerra de Bandera dividida a lo largo en tres listas, de las que la alta y la baja sean encarnadas y del ancho cada una de las cuarta parte del total y la de en medio amarilla, colocándose en esta el escudo de mis Reales Armas reducido a dos cuarteles de Castilla y León con la Corona real encima…”

L’any 1845, la Reina Isabel II instaurà aquesta bandera també per les seves tropes de terra.

Això no tindria la major importància, ni seria prou important per escriure’s en aquest blog si no fos perquè la nació catalana havia fet servir la mateixa bandera durant molts segles. Hi ha documents del segle XII on ja hi apareix i fins al 1714 la trobem present en mapes, gravats, pintures, tapissos etc

Els colors vermell i groc mai havien representat al regne de Castella i en canvi  eren presents als vaixells de la marina mercant catalana dels diferents territoris dels Comtes de Barcelona com Mallorca, Sicília, Nàpols, Sardenya etc

Aquesta bandera  és tan catalana com aquesta , només que la primera ens la van robar, cal no oblidar-ho.

Una carta d’un lector al diari l’Avui del dia 21 d’abril del 2006 en feia referència:

Bandera espanyola

He vist que s’estan publicant molts articles i comentaris a Catalunya al voltant de la Segona República Espanyola i els seus símbols. Jo només vull aportar que conèixer la pròpia història pot ser un bon antídot per a l’autoodi i el ridícul.

La gent que crema banderes espanyoles hauria almenys de saber que està cremant la bandera de la Marina Catalana. Quan al segle XVIII es van adonar que ja sortia en massa mapes i gravats per censurar-los o fer-los desaparèixer tots i que, a sobre, era respectada a tots els mars coneguts, van tenir la genial idea d’apropiar-se-la.

Els que van cremar la reproducció de la nau Santa Maria que hi havia al port de Barcelona per ser un símbol espanyolista potser s’ho haurien pensat dos o tres cops si haguessin sabut que tota l’empresa de la Descoberta d’Amèrica va ser catalana.

De la mateixa manera els que passegen ara a Catalunya la bandera de la Segona República haurien de saber que el morat és el color de Castella. Era tanta la consciència castellana que els símbols espanyols eren en realitat els catalans i que ells ho hi havien aportat gaire res que a la primera oportunitat que van tenir van aprofitar per colar-ne un dels seus. Si no em creuen només cal que mirin l’escut del Reial Madrid.

Jordi Mas Aixalà
Barcelona

Potser al lector que hagi llegit fins aquí pensarà que el mal ja està fet, que ja es poden confitar aquesta bandera els espanyols, però a mi que aquesta bandera sempre m’ha fet mal als ulls em tranquil•litza imaginar que el Manolo el del bombo de torn, és simplement un mariner català que transporta suro i olives pel mediterrani.

Grumet de Sóller que transporta oli i vi per tota la Mediterrània