Esteve Fortuny

Us sona el nom d’Esteve Fortuny? Segurament, d’entrada,  sonarà a pocs. El nom és ben corrent.

L’Esteve va actuar amb el seu grup a Cardedeu el 15 d’agost de 1986 (aleshores jo tenia un anyet acabat de fer). Havia de ser un concert normal però no ho va ser.

…abans de començar l’actuació el guitarrista ja es trobava malament i es queixava de mal de cap. No obstant això, va iniciar-se el concert després de prendre una aspirina sense donar-hi importància. Però el cap de poca estona, quan interpretaven la tercera cançó, va caure en rodó a l’escenari i va haver de ser retirat i ingressat a l’hopital…

La mort va venir a buscar el guitarrista, compositor i arranjador de bona part de les cançons de la Companyia Elèctrica Dharma a dalt de l’escenari, fent el que era la seva passió. Després de quatre dies en coma a l’Hospital Clínic de Barcelona finalment se l’emportava.

esteve-fortuny

La seva desaparició va suposar un cop fort per la Dharma, on continua essent present i recordat a cada concert. La seva mort va qüestionar la continuitat del grup en molts que veien l’Esteve com l’ànima del grup, però el mateix dia del seu enterrament el grup afirmava la seva voluntat de continuar.

El músic va rebre la seva primera formació de la seva mare, cantant de l’orfeó de Sants. Nascut al 1954 al barri de Sants va entrar al Liceu al 1968 i en sortí al 1972 preferint “l’aventura de la composició a l’academicisme de les aules. Després de l’experiència del grup Els llums format per ell i dos dels seus set germans i passar per les formacions Roda, Fang i Disbauxa, on també tocava el contrabaix, el 1974 sorgia La Companyia Elèctrica Dharma entre els membres d’una comuna “hippy”.

La Dharma naixia sota la influència del rock nord-americà i britànic en uns moments de forta mobilització social.

La Companyia va aconseguir un so característic  i unes melodies populars. Fa poc en una conversa un amic rebufava al dir-li que havia anat a un concert de la Dharma i contestava “fa temps els seguia a tot arreu però ara sempre és el mateix. Amb aquella tenora que se’t fica a dintre del cap”. Com si els Rolling, en BruceSpringsteen o elsU2 s’haguessin renovat gaire…

La valoració d’un grup sempre serà subjectiva però crec que amb la Dharma hi han uns quants fets de valor objectiu inegables:

– el dinamisme que transmeten tant les seves cançons com les seves actuacions.

– el seu compromís social i nacional.

– haver aconseguit un so característic únic i incomparable, caracteritzat per la introducció d’un instrument tradicional dintre d’un grup modern.

– l’arrelament popular que tenen les seves cançons, la majoria de les quals parteixen de cançons tradicionals. Qui no ha cantat la Presó del rei de França?

El setembre de l’any passat es va llançar una campanya per tal de recordar Esteve Fortuny en un carrer de Barcelona en la proximitat del 25è aniversari de la seva mort. Aquest campanya em va portar unes preguntes automàticament al cap: Cardedeu l’homenatjarà? L’hi dedicarà un carrer? Un concert? La Dharma tornarà a tocar a Cardedeu?

Add a Comment