Esquellot.cat | Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, esdeveniments i opinions polítiques sobre Catalunya.

“L’Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès”

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió “pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure”.

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la Carta Municipal per a la Llengua Catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

extret de 3cat24.cat

Compartir

Minut 3′ 45”

Compartir

Compartir

Compartir

En l’Acte d’Estat d’aquest dimecres entre els ponents hi havia l’eurodiputat Oriol Junqueres. Una intervenció al meu parer, rodona, ver variar. En el seu estil. Com un doctor en un malalt diagnostica brillantment el malt i la provable medicina. Perquè coneixent el que li passa, un es queda més tranquil.

La podeu veure a vilaweb al final d’aquest vídeo.

I us oferim la transcripció:

Avui vinc a dir-vos coses que pot ser que no us agradin, però l’important no es que allò que diguem agradi, l’important es que allò que diguem serveixi.

M’agradaria començar fent-vos una pregunta. La pregunta és: això de la independència és fàcil o difícil? Si contesteu vosaltres que esteu aquí i per tant probablement esteu motivats potser direu que això de la independència és relativament fàcil, de fet moltes vegades ens ho diem a uns als altres. També és possible que si aquesta pregunta la féssim al carrer és possible que molta gents ens digués que això de la independència és difícil. Perquè ens dirien que això de la independència és difícil? Ens dirien que és difícil perquè som catalans. I els catalans això de la independència, en general ho veiem difícil. És lògic. Moltes vegades, quan ho hem intentat hem perdut. En canvi, si nosaltres ens ho miréssim en una perspectiva més àmplia, europea o mundial, arribaríem a la conclusió que això de la independència és bastant fàcil. Perquè, de fet, al llarg del segle XX més de la meitat dels estats que ara existeixen a Europa van assolir la seva independència. Si la meitat dels estats que existeixen a Europa han aconseguit la seva independència deu ser bastant fàcil. Ho almenys prou fàcil perquè la meitat ho hagi aconseguit. I si ho miréssim amb perspectiva mundial descobriríem que aproximadament tres quartes parts dels estats que existeixen en aquest moment han aconseguit la seva independència al llarg del segle XX. Per tant això de la independència és relativament fàcil si la mirem amb una perspectiva una mica més àmplia que l’estrictement nostre. Llegeix tot »

Compartir

El dimecres dia 3 de març es va presentar un vídeo a Sabadell proposant un retall de com podria ser un moment de la vida del govern quan tinguem estat. La proposta no deixa de ser això. Una hipòtesi. Podria ser així. O no. Podria no ser ben be així. Però segurament no serà com tots voldríem. Ho si. El tema provocat un petit debat a l’esquellot sobre acords i refeccions. Tampoc ens hem fet gaire sang perquè en el fons tots estem d’acord. Volem el nostre Estat - Nació. Com ho estaven els ponents de l’acte on es va presentar aquest vídeo. Tants caps, tants barrets. Ens discutirem i discreparem però, almenys, posem-nos d’acord per les qüestions importants.  Almenys posem-nos a caminar. Que algú no es maura del sofà. Segur. Que altres no s’atreviran. Més que provable. Que d’altres es quedaran en l’escalfament. Provable. I, quan arribem al cim ens adonarem que hi han muntanyes més altes, com diria en Mandela. Suposicions que no deixaran de ser-ho fins que ho intenten.

Curtmetratge Acte d’Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.

Compartir

Compartir