El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió “pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure”.

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la Carta Municipal per a la Llengua Catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

extret de 3cat24.cat

Compartir

Compartir

Compartir

Compartir

En l’Acte d’Estat d’aquest dimecres entre els ponents hi havia l’eurodiputat Oriol Junqueres. Una intervenció al meu parer, rodona, ver variar. En el seu estil. Com un doctor en un malalt diagnostica brillantment el malt i la provable medicina. Perquè coneixent el que li passa, un es queda més tranquil.

La podeu veure a vilaweb al final d’aquest vídeo.

I us oferim la transcripció:

Avui vinc a dir-vos coses que pot ser que no us agradin, però l’important no es que allò que diguem agradi, l’important es que allò que diguem serveixi.

M’agradaria començar fent-vos una pregunta. La pregunta és: això de la independència és fàcil o difícil? Si contesteu vosaltres que esteu aquí i per tant probablement esteu motivats potser direu que això de la independència és relativament fàcil, de fet moltes vegades ens ho diem a uns als altres. També és possible que si aquesta pregunta la féssim al carrer és possible que molta gents ens digués que això de la independència és difícil. Perquè ens dirien que això de la independència és difícil? Ens dirien que és difícil perquè som catalans. I els catalans això de la independència, en general ho veiem difícil. És lògic. Moltes vegades, quan ho hem intentat hem perdut. En canvi, si nosaltres ens ho miréssim en una perspectiva més àmplia, europea o mundial, arribaríem a la conclusió que això de la independència és bastant fàcil. Perquè, de fet, al llarg del segle XX més de la meitat dels estats que ara existeixen a Europa van assolir la seva independència. Si la meitat dels estats que existeixen a Europa han aconseguit la seva independència deu ser bastant fàcil. Ho almenys prou fàcil perquè la meitat ho hagi aconseguit. I si ho miréssim amb perspectiva mundial descobriríem que aproximadament tres quartes parts dels estats que existeixen en aquest moment han aconseguit la seva independència al llarg del segle XX. Per tant això de la independència és relativament fàcil si la mirem amb una perspectiva una mica més àmplia que l’estrictement nostre.

Nosaltres aquesta vegada ho aconseguirem? Ens agradaria pensar que si, de fet vosaltres us agradaria que us digués que si, però atès que vinc a dir-vos coses que no us agraden… us diré que, es clar… que depèn… Que ha canviat a favor nostre? Que ha canviat d’altres vegades? Estem més decidits? més compromesos? treballem més que altres vegades? Estem disposats ha assumir més sacrificis que altres vegades? Hem temo que la resposta a aquestes preguntes és no. Ni estem gaire més preparats, ni estem gaire més decidits, ni estem disposats a assumir gaires més sacrificis… No cal que ens posem dramàtics i comparar-nos amb 1714 o en moments de la nostra història. És evident que no estem disposats a fer ni un 1% del l’esforç que han fet molts que ens han precedit en la nostra lluita. Així doncs, que tenim a favor nostre? Tenim a favor nostre el context més favorable dels últims tres segles. Mai ho havíem tingut tan fàcil. Per dues raons fonamentals:

1- El context en que ens movem: Europa, el mon occidental, la Unió Europea, la democràcia, etc, etc.

2- Per primera vegada en tres segles, les nostres generacions, excepte les més , no han conegut una guerra, un procés revolucionari sagnant, no han conegut l’exili massiu de centenars de milers dels nostres ni l’empresonament de desenes de milers. Per primera vegada en tres segles les generacions actuals ens succeïm amb una certa normalitat arreu. En les nostres tasques com a polítics, com a professors universitaris, com a treballadors, com a empresaris. I per tant és la primera vegada que l’esforç de tots nosaltres, per petit que sigui, acumula. Perquè en altres vegades, fins i tot fent esforços titànics un cop de la fortuna ho ensorrava tot hi havíem de tornar a començar. Ara no. Ara l’esforç de cada u suma, per petit que sigui. I per tant per damunt de nosaltres pesa una responsabilitat extraordinària: em d’aprofitar el millor moment, el més favorable que em tingut en els darrers tres segles. L’hem d’aprofitar per nosaltres mateixos i per aquells que abans de nosaltres han intentat arribar-hi i no ho han aconseguit. I ho hem de fer per aquells que ens succeiran. I em d’estar a l’alçada de les circumstàncies.

És possible que en el camí alguns de nosaltres es cansin, es decebin i s’emprenyin. Fins ha un cert punt és lògic. És lògic que molts de nosaltres estiguem decebuts o cansats. Si és així descansem. Quan estiguem cansat de descansar és probable que la feina que em deixat per fer encara estigui per fer. Perquè, malauradament, encara no som prous per remplassar aquells que cedeixin davant l’esforç, encara no anem tant sobrats com per permetre’ns aquest luxe. Fins ara com ho em fet? Depèn. Posant un exemple imagineu un avi i un net que volen anar cap a la independència i la llibertat. Quan paren en un mateix punt l’avi, quan valora el seu entorn, mira enredera i veu la feina que em fet. En canvi el net tendeix a mirar més endavant que enredera, i mirant al seu voltant diu: però si encara estem molt lluny. Els dos tenen raó. És cert que em fet moltes coses i que estem més lluny del que voldríem estar. Però també em d’aprendre a respectar-nos als uns als altres, a entendre’ns, a ser generosos, a ser compromesos. Ha estar disposats a assumir les mancances i febleses d’aquells que ens acompanyen. Perquè hi harem d’anar junts. Només a través del nostre compromís i generositat la nostra exigència serà legítima. Molts dels nostres companys només entendran que siguem exigents si som compromesos i generosos. Si estem disposats a reconèixer en els altres algun mèrit per petit que sigui. Perquè segur que algun mèrit deuen tenir.

Segur que hi ha moltes coses que em fet bé. Encara que sigui resistir. I a vegades resistir ha sigut molt. És evident que ara em d’aspirar a molt més. Segur que si. I a vegades el nostre país a fet coses extraordinàries i ho ha fet sense tenir institucions, universitats, ni generalitat, ni govern ni tenir re. I per tant ara que tenim algunes d’aquestes coses, encara que siguin menys del que voldríem, no tenim excusa per assumir el nostre compromís.

I que passarà. Situem-nos en les consultes… Imagineu-vos que a un municipi (Sabadell). Va molt bé. Però molt. Un 90% de participació i un 90% a favor. Que fem? I si és al revés? Si posa tot l’esforç, tota la voluntat, com tant altres voluntari, sacrificant hores, baralles familiars, de tot, però malgrat això surt fatal. Que canvia? Hi ha una cosa molt important. Ens entrenem. Ens estem entrenant perquè el pas definitiu no serà necessàriament fàcil. Nosaltres fa tres segles que no tenim estat. En canvi els nostres rivals si que el tenen. Posar-nos a l’alçada d’ells exigeix un gran esforç, una gran preparació i una gran voluntat. Fem gimnasia autodeterminista. Ens posem a prova. Busquem arguments per convèncer els nostres veïns. Sovint els nostres arguments, els millors arguments racionals a la nostra disposició, són sovint insuficients. Fins i tot a vegades, quan parlem d’impostos, d’infraestructures, de sanitat, d’escoles, de les pensions de les nostres àvies… alguns dels nostres conciutadans no ens volen donar la raó. Em guanyat la batalla de la racionalitat, cosa que no passava en els anys 80 del segle XX. Això ho em fet bé. Tot i així això no sempre és suficient i caldà trobar altres tipus d’arguments. Ens posem a prova i ens entrenem. Prenem consciència de la dimensió del repte. Això és molt important. Molt. Per això fem les consultes.

Quan això vagi en serio, quan estiguem davant d’un referèndum vinculant l’Estat reaccionarà. Utilitzarà les eines que tindrà a l’abast. Hi haurà algunes que no podrà fer servir i serà decisiu que no les pugui utilitzar. Això ens dona l’esperança i potser fins i tot la certesa de la victòria. Però utilitzarà eines. Primer ens intentarà espantar i ens espantarem, perquè a vegades ens ha espantat abans que ens fes por. Ens a passat moltes vegades i és provable que ens torni a passar en el futur. Quan estiguem a punt de la victòria, en el moment de veritat, l’Estat ens comprarà. O ho intentarà. Si és una problema d’impostos ens proposaran robar-nos la meitat del que ens han robat fins ara. Si és una qüestió d’infraestructures ens donaran Reus, Girona i, seran tant generosos que suprimiran el peatge de Mollet. Quants de nosaltres es vendran? Doncs alguns, perquè alguns de nosaltres ens venem abans que ens comprin. Sempre ens a passat, forma part de l’ànima humana i es possible que ens torni a passar. Que ens vacuna contra això, si podem trobar vacuna possible? Saber-ho. Haver-nos dit perquè quan ens facin por detectar-la en els ulls del nostre company i animar-lo, acompanyar-lo, ajudar-lo i seguir avançant junts. I quan algú dels nostres, quan falti poc, intentin comprar-lo el poguem renyar per aquest poc, perquè per molt que ens donguin sempre serà poc comparat a allò que renunciem a tenir si renunciem a la llibertat. Ho em de saber i ser-ne conscients perquè quan estiguem a la recta final, alguns dels nostres estaran tant cansats que s’enfonsaran i alguns segur que no hi arribaran, per llei de vida. Alguns dels nostres no ho veuran mai. A nosaltres ens correspon intentar aconseguir-ho el més aviat possible perquè ho vegin el màxim nombre dels nostres. Perquè quan veiem la por en els ulls dels nostres haurem d’encomana’ls-hi coratge per no haver de veure la por en el seu rostre, com tantes altres vegades hem hagut de veure. Ens hem d’ajudar, rellevar els uns als altres i ser exigents, generosos i compromesos. Quan un afluxi l’altre haurà de prendre-li el relleu, i el que faci falta. Hem d’estar junts. Hem de construir un discurs suficient per convèncer els nostres conciutadans, ja que també els convé ser els nostres compatriotes. Hem de construir una majoria social i tenir-ho clar perquè més d’una vegada no ho em tingut clar i quan l’Estat Espanyol s’enfonsava nosaltres l’hem salvat. Em de estar preparats i tenir clar que, quan sigui possible, la independència no es demana ni es paca, és proclama i es defensa.

Oriol Junqueras 3 de març del 2010 Sabadell.

Compartir

Curtmetratge Acte d’Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.

Compartir

Els lectors d’aquest diari, li van fer tot una sèrie de preguntes, en general fetes de la perspectiva espanyola en les quals l’Alfons López Tena va estar molt encertat en totes les seves respostes.

He traduït la entrevista al català perquè tothom la pugui entendre i aquí us l’enganxo:

1.    Salut. Si vostès són més tolerants, intel•ligents, oberts, europeistes i econòmicament més dinàmics, com han pogut estar tant temps sotmesos a un país menys “brillant” que el seu?

No sé d’on treu vostè aquests estranys judicis de valor. En tot cas, manar depèn de tenir poder: els nazis van ocupar França, els soviètics Alemanya.

2.    Qui o què garanteix que els resultats d’aquestes consultes no es manipulen?

La transparència: accés lliure dels ciutadans, interventors i apoderats de partits, observadors, i premsa presenti no només durant la votació sinó també, tal com recomana l’ONU i incompleix la legislació espanyola, durant l’escrutini.

3.    Salut. Li agradaria, com a cas hipotètic, que la llengua castellana desaparegués de Catalunya?

NO

4.    Es pot tenir en compte una consulta d’aquest tipus quan en la seva organització només intervé una corrent d’opinió, impedint-ne que es verifiqui l’honestedat, o la no manipulació, dels resultats?

Exercim d’Estat, amb plenes garanties d’imparcialitat, tal com abans he respost. En l’organització dels referèndums i eleccions oficials intervé en la seva organització només una corrent d’opinió, el partit que controla el Ministeri de l’Interior. Es pot tenir en compte?

5. Bon dia Sr. López Tena: Apel•la al presumpte maltractament dels polítics estatals a Catalunya per deixar de ser part d’Espanya. Segons aquest principi, no creu que els ciutadans catalans tenim el mateix o més motiu per deixar de sentir-nos catalans? Que tingui un bon dia i visca Catalunya i visca Espanya

Apel•lo a la democràcia, que decidir formar part d’Espanya o no depèn del lliure vot dels ciutadans. No és qüestió de sentiments.

6. Què pensa vostè que passarà amb el Sr Laporta? Mulli’s, si us plau.

No ho sé, no sé què farà ni amb qui o quins, ni si funcionarà o no. És el bo de la democràcia, manen els ciutadans amb el seu vot i és imprevisible.

7. Vostè es diu López i per tant és una prova viva de l’íntima unió que existeix entre Catalunya i la resta d’Espanya. No li crea conflictes personals interns la defensa de postures radicals sobre això? O són precisament aquests conflictes els que l’han portat a ser on és? Salut.

També em dic Laborde i Winthuyssen. Que part de la meva família sigui d’origen espanyol, francès o holandès no em fa nacional d’aquests països, ni m’obliga a ser-ho. O té Sr. Juan Carlos conflictes personals interns per anomenar-se Borbó? Tan radical o moderat és propugnar que Catalunya continuï a Espanya com que sigui independent.

8. Sr. Lopez. en el supòsit que es produeixi la independència de Catalunya respecte a Espanya, permetrien vostès al seu torn la independència i/o lliure associació a Espanya d’algunes parts de Catalunya (Val d’Aran, Barcelonès, etc..) que així ho decideixin en referèndum?.

Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació, segons estableix la Carta de Nacions Unides que el seu país ha subscrit. Si algú vol anar-se’n, com pensa impedir-ho? A trets?. Jo no.

9. Molts catalans que no som independentistes, desitjaríem un referèndum d’autodeterminació perquè finalment ens deixessin en pau amb les seves utopies , però: Si vostès perdessin la consulta, renunciarien almenys durant una generació a continuar reclamant un nou referèndum? Si Catalunya fos un estat independent de la resta d’Espanya, acceptarien vostè un referèndum d’unió amb Espanya?

Si el seu partit perd les eleccions, renunciaria almenys durant una generació a unes noves eleccions? Una vegada siguem independents, si així ho decideix la majoria, un nou referèndum d’incorporació a Espanya és possible, si així ho reclama una part significativa dels ciutadans. Coneix un sol cas al món de renuncia a la independència? Per què no fan vostès un referèndum per perdre la independència d’Espanya i incorporar-se a França com a regió?

10. Bon dia. La nació catalana ha de sotmetre’s sempre els seus desitjos sobiranistes a les lleis de l’Estat Espanyol?

NO

11. Quan creu que Catalunya aconseguirà la independència?

Quan la majoria dels votants a Catalunya així ho decideixin.

12. Per què creu que l’estat espanyol porta “segles” reclamant Gibraltar al Regne Unit però no reclama el Rosselló a França? És per la por a un augment significatiu de catalans a Espanya?

Perquè els espanyols no assumeixen en realitat que els catalans siguin espanyols, només una possessió molesta a eliminar i assimilar.

13. Juan de Barcelona: Com es pot defensar la constitució i ser membre del CGPJ, i ara defensar amb fervor la independència?

Vostè no defensa que hi ha lleis que cal canviar? Es diu democràcia.

14. És cert que Joan Carretero li va oferir ser cap de llista per Reagrupament? On i quan es va produir aquest oferiment?

No ho és, les converses polítiques amb uns o d’altres han de ser discretes, mentre no s’acordi res.

15. És cert que Joan Laporta l’ha sondejat per a la possibilitat de col•laborar en la seva candidatura electoral?

No

16. Què li sembla que Convergència digués que no, a una resolució al Parlament aplaudint la tasca de la societat civil (vostè i el seu equip a Osona) en les consultes del passat 13 de desembre?

No va dir no, el va remetre a una comissió parlamentària. En tot cas, em sembla una vergonya, i en nom dels més de 2.000 voluntaris que van treballar desinteressadament a Osona, molts d’ells convergents, si el vot de CDC en la comissió parlamentària és negatiu, ens sentirem insultats i menyspreats, i no quedarà així.

17. Per què el vot de menors d’edat?

Perquè en països de democràcia avançada (Canadà, Àustria, Nova Zelanda, Països Escandinaus…) ja s’ha estès el dret a vot als 17 o 16 anys.

18. El art.3 de la Constitució Espanyola diu que “…els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà i el dret a emprar-lo…. ” No cap un recurs d’inconstitucionalitat a l’obligació d’estudiar totalment en català o retolar els comerciants en català sota sanció econòmica?

Aquests recursos ja s’han presentat, i el Tribunal Constitucional espanyol els ha rebutjat, avalant la constitucionalitat de les mesures a què vostè es refereix.

19. Com en tot, hi ha coses positives i altres que són contraproduents. Podria valorar fins a quin punt els espanyols ens beneficiarà una hipotètica independència de Catalunya? Com espera que la comunitat internacional accepti una secessió il•legal d’un Estat Sobirà?

Crec que els beneficiaria tenir un Estat veí amistós enlloc de tenir una part incòmoda que només els crea problemes. En tot cas, és el seu problema. Em pot dir quina llei i article concret converteix en il•legal la secessió d’un Estat sobirà? Sap que en els últims cent anys s’han independitzat més de cent Estats, entre ells la majoria dels europeus? Va ser il•legal la independència de Noruega? La d’Irlanda? La d’Espanya, que commemoren el 2 de maig? La d’Argentina?

20. Bon dia Alfons, quina resposta podem esperar de Brussel•les al nostre esforç democràtic ?. Si, com espero, arribem a obtenir algun dia una majoria proindependència a Catalunya, com s’imagina vostè la reacció de l’UE ? Gràcies de tot cor pels teus esforços, Lluís

Respecte, suport i negociació per assegurar la democràcia i impedir hipotètiques temptacions violentes espanyoles. Recordi què va fer l’UE, i USA, davant de les independències europees dels segles XX i XXI, especialment en els últims 20 anys.

21. Què espera de la nova ronda de referèndums del 28 de febrer?

Plenes garanties d’imparcialitat i transparència, i l’exercici lliure del dret democràtic del vot.

22. Què li sembla que la dona de Montilla digui que prefereix que els seus fills sàpiguen alemany a que coneguin bé el català? Això explica almenys al seu llibre…

Està en el seu dret a condemnar els seus fills a l’analfabetisme, és el seu problema i el dels seus fills i marit.

23. Imagini un escenari perfecte per a vostè: Catalunya vota en massa que vol la independència. Com seria el dia 1 després d’aquesta decisió? com creu que es gestionaria aquesta ruptura? Els trobaríem a faltar, de tot cor. Un andalús del Barça

El dia després és alegria i feina, construir l’Estat, i establir amb Espanya bones relacions, si vostès volen. Troben a faltar Portugal? El Rosselló? Mèxic? Cada u és amo de casa seva.

24. Un valencià que porta 15 o 20 anys vivint a Catalunya desitjaria per al seu lloc de naixement el mateix grau d’independència que per a la seva Catalunya adoptiva?

Sí

25. És possible una solució amistosa per al conflicte entre Catalunya i España? I la situacio a les Illes Balears i al País València? I finalment com veu el pes els catalans d’origen espanyol en el procés cap a la independència, compta cada vegada més d’independentisme per causes econòmiques que per causes identitàries?

Com totes les discrepàncies en democràcia, es resolen votant. La decisió sobre les Balears i el País Valencià li correspon prendre-la als seus ciutadans. Cada un vota per les raons que considera oportunes, econòmiques, identitàries o el que sigui. L’origen espanyol, com en el meu cas, o marroquí o senegalès no és una condemna de submissió a Espanya.

26. Crec que aquesta segona ronda (tercera si tenim en compte Arenys) ha tingut menys repercussió que la primera, que suposaria una disminució de la participació en aquesta, seria un cop massa dur per a la tercera? I també, creus que el fet que aquestes consultes s’impulsin, en part, dins del municipalisme és bo o contraproduent per entendre els resultats de forma global? Gracies i endavant Alfons!

Sense recursos públics, perseguits pels governs espanyol i català, fuetejats pel PSOE (PSC inclòs) i el PP, atacats per totes les instàncies espanyoles, boicotejats informativament, desenes de milers de persones treballen com a voluntaris per assegurar els drets democràtics de centenars de milers de votants. Compari la participació que en un o un altre municipi es dóna amb els vots que tots els partits junts obtenen: la independència sempre assoleix la majoria absoluta.

27. Creu vostè que hi pot haver alguna possibilitat real d’independentisme a Catalunya, País Basc o Galícia?

A Catalunya sí.

28. Sobre la pregunta 22, sóc un analfabet per no parlar català.

És un analfabet en català per no saber llegir i escriure català, com jo ho sóc en alemany per la mateixa raó.

29. Estava vostè, d’acord amb la proposta que al seu dia va fer Pasqual Maragall que Catalunya s’incorporés a la Comunitat de Països Francòfons?

Sí

30. Sr. Alfons López, per què creu vostè que tots els immigrants que arriben Catalunya es tornen més regionalistes que els catalans purs?

Perquè preferim ser catalans de primera que espanyols de tercera. No som regionalistes, volem la independència. Li estranya que els immigrants que arriben a Espanya es facin espanyols, els Borbó, Osborne, Domecq? A què no?

31. Bons dia, que preferiria, una Catalunya regional en català o una Catalunya com a estat europeu en castellà? no creu que estem gastant masses energies en el català i que hauríem de dedicar-nos més a aconseguir un estat ja?

Llevat del poder, tot és il•lusió. Amb Estat podem salvar el català, sense Estat no.

32. Tractaré de ser-li sincer, com sé que ho és vostè: què pinta un senyor de Sagunt (comarca del Camp de Morvedre; província de València) actuant en favor de la independència de Catalunya? No li sembla que hi ha alguna cosa de la fe del convers en el seu procedir? La independència la refereix a Catalunya o inclou a les Balears i terres valencianes? Salut.

Què pinta un senyor de França, Sr. Juan Carlos de Borbón i els seus antecessors, actuant en favor de la independència d’Espanya? Si vostè creu que l’origen familiar exigeix continuïtat, sigui conseqüent i sigui àrab, visigot, romà o iber, o estableixi un sistema de castes hereditàries.

Comiat

Gràcies per l’atenció, pel respecte i la tolerància davant de qui pensa diferent.

Per si algún lector d’aquest blog li queden més ganes de sentir l’Alfons “menjar-se” als seus contrincants en un debat, també us recomano que l’escolteu el dia que el van convidar a un programa de la COPE, l’any 2007.

Part 1, Part 2 i Part 3

Com veieu, directament el van convidar a un restaurant, perquè es mengés els plats que feia el cuiner enlloc dels periodistes d’aquesta emisora espanyola.

Demà a votar!

Compartir

Arriba però un dia, que de cop i volta algunes d’aquestes persones anònimes passen a tenir un interès per la població, sigui perquè han pujat un esglaó més a l’escala social o perquè han protagonitza’t un acte noticiable.

És aquell moment en que la premsa busca per la xarxa qui és aquesta persona anònima per treure a la llum el que s’amaga darrera d’aquells nom i cognoms.

A continuació uns quants casos reals per il•lustrar-nos com podem liar la troca per penjar informació a les xarxes socials quan no hauríem.

Un gran espia
La dona d’en Sir John Sawers penjava al facebook sense cap mena de restricció fotos de les vacances, dinars familiars i esdeveniments socials amb el seu marit. Un dia al seu marit,oh sorpresa!, el van nomenar cap del servei secret britànic i de cop tota la informació que no importava a ningú, podria ser emprat per l’enemic per extorsionar al pobre John. Un diari britànic va treure la notícia d’aquest fet i n’estic segur que el matrimoni dels Sawers deuria trontollar.

L’home que volia ser contradictori
En Jon Rosales era un jove que com tots els de la seva edat va tenir la genial idea de crear un perfil al facebook. Allà hi va penjar unes fotos vestit amb la samarreta de la selecció espanyola, per fer broma, perquè els seus amics saben que en Jon és d’aquests que mataria per poder veure un partit de la seva selecció, la basca, jugant un mundial. Un dia però, en Jon , oh sorpresa!, va ser detingut i acusat per pertànyer al moviment d’alliberament nacional basc.  De cop van aparèixer a tots els diaris aquelles fotos, amb els titulars de “Etarres amb la samarreta de la selecció espanyola”. Davant d’aquests fets uns deien, segur que ho va fer per no aixecar sospites, d’altres li recriminaven la actitud amb un “què fas!?! De tu no ho hagués dit mai!”, els espanyols no entenien res, uns etarres amb la samarreta de la roja? I uns catalans van aprofitar per crear un grup al facebook demanant la il•legalització de la selecció espanyola per pertinença a una banda armada.

Un macarra a la Casa Gran
En Rubèn Novoa, militant de CDC i membre del secretariat de noves tecnologies va tenir una discussió pujada de tot amb el director de l’Agència Catalana de Notícies i l’editor de Directe.cat, així que els periodistes van buscar al seu perfil del facebook i oh sorpresa! En Rubèn havia penjat un parell de fotos compromeses, en una apareixia amb estètica skin i amb una pistola entre les mans i a l’altre convidant a una estàtua (amb una retirada a en Duran i Lleida) a fer-li una fel•lació.

El candidat que semblava més seriós
En Ray Lam, candidat del partit canadenc NDP per la circumscripció de Vancouver-False Creek, semblava que s’havia de menjar el món però, oh sorpresa! Algún periodista avispat va treure a la llum unes fotos que havia penjat el jove polític al facebook, en una magrejava a una noia i a l’altre uns amics li obrien els calçotets mentre el jove, amb els pantalons baixats somreia a la càmera. Poques hores més tard el candidat va haver de dimitir.

Estimats lectors, espero que aquest escrit us hagi servit perquè guardeu bé les fotos de les nits boges que mai se sap si algun dia us passaran factura.

Compartir

Compartir

Us recomanem  l’article Bernat Salvà de l’avui:

El 96,5% dels espectadors anirien igualment al cinema, o més sovint, si augmenta l’oferta de films doblats o subtitulats en català. Si només es pogués veure cinema exclusivament en català (i no el 50% de còpies, com preveu la nova llei), el 88,75% dels espectadors anirien igualment a veure una pel·lícula si els interessa. Són dades d’un estudi elaborat pel catedràtic d’Economia

Financera i Comptabilitat Oriol Amat, al qual ha tingut accés l’AVUI. Aquest estudi va ser encarregat a la Universitat Pompeu Fabra per Fedicine, la federació de distribuïdors que aplega les majors, i pel Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, l’entitat que ha convocat per avui el tancament de 575 sales de cinema com a protesta per la Llei del Cinema de Catalunya.……

En un moment de reestructuració del sector cal fer un pas endavant, deixar els temors i els tabús de la comoditat enredera.  Per això us recomanem anar al cinema. Al Vallès Oriental obren l’Alhambra i l’Esbarjo Verdi.

Compartir