Si el lector visita de tant en tant el blog, haurà constatat que tot i que en teoria és una pàgina de cultura, les inquietuds dels membres de l’Esquellot són molt més àmplies. Un exemple d’això és la proliferació d’articles sobre animals del nostre país. El politòleg Marc Sanjaume ens va parlar del tritó del Montseny i del ratpenat orellut alpí i la sociòloga Marta Cordomí sobre una sessió de seguiment de ratpenats a la conca del riu Tordera.
No em volia quedar endarrere i per això avui toca parlar de la vaca de l’Albera o també coneguda per la vaca fagina o a la Catalunya Nord també li diuen vaca massanesa (nom derivat del riu Massana).
El dia que vaig saber que existia la vaca fagina la meva reacció va ser la de: “Com? La vaca fagina? Per què no n’havia sentit a parlar mai!?”. Hi ha animals que no se sap ben bé per què però aconsegueixen molta popularitat com ara el gos d’atura català o el ruc català, però la vaca de l’albera és encara desconeguda pel gran públic.
Read the rest of this entry »
Arxiu per ‘Símbols’ Category
Salvem la vaca fagina!
Per Claudi Fitó i Díez, dintre de Natura, SímbolsCal tancar els ulls…
Per Clara, dintre de Cultura Catalana, Símbols
Avui us toca treballar a vosaltres, com aquells jocs interactius que ara estan tant de moda. No patiu, no us demano molt, segur que us en sortiu. L’únic que heu de fer és tancar els ulls i intentar reproduir en la vostra ment aquesta imatge que segur que us serà familiar:
S’ha fet fosc. La plaça del poble ha quedat submergida en una foscor penetrant on el públic expectant resta en silenci davant allò que s’ha d’esdevenir. D’aquí a molt poc, unes guspires entremaliades i bellugadisses enlluernaran l’espai i, llavors, tot haurà començat i el públic prendrà posicions. Primer de tot, hi haurà aquells que, tapats fins al moll de l’òs, intentaran dansar seguint el pas infernal de les figures que apareixen i desapareixen a plaça. Els infants asseguts a les espatlles dels seus pares miraran embadalits aquell vaivé de llum que s’il·lumina al seu davant. De tant en tant, podrem sentir aquells esglais exagerats i innocents del públic que solen anar acompanyat d’un: “Ai! No m’esperava que arribés tant lluny!” I, tota la plaça, balcons, finestrals i portals estaran atapeïts de gent que contemplarà l’espectacle amb les guspires brillant-los als ulls, formant part, des d’aquest precís instant i per sempre més, d’una tradició de foc i de ball que és ben nostra.
Segur que tots haureu trobat una imatge similar o idèntica en els vostres records. Fins i tot, els més agosarats, haureu pogut sentir la flaire que deixa anar la pòlvora després d’haver-se consumit i quan les guspires han mort febrilment al xocar contra les llambordes. I, per descomptat, haureu pogut veure les cares de felicitat d’aquells diables, que empunyant les forques i regalimant suor, dansen per places i carrers a ritme de tabals i gralles.
Sí, tots tenim la sort de poder tenir un record tant màgic com aquest en la nostra memòria.
Però sembla que tremoli per moments ja que si no ens afanyem, aviat les places estaran buides i ja no podrem recordar el caliu que sentiem a la pell quant les espurnes xocaven contra les nostres vestimentes. I és que sembla que ara hi hagi directives europees que puguin prohibir fins i tot això. Que ens puguin prohibir les tradicions, allò que ens identifica més íntrinsecament com a col·lectiu i com a poble. Per això, nosaltres hem de respondre i no ens podem quedar de braços plegats. Ara més que mai hem de fer sentir la nostra veu perquè no prohibeixin allò que forma part de la nostra manera de ser.
Per això us animo a participar a la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte, 5 de setembre, a la plaça Urquinaona de Barcelona. Per defensar allò que és ben nostre:
Que no ens prenguin els correfocs ni qualsevol altra tradició de foc!
Visca la Fiona
Per Marc Sanjaume, dintre de Altres Nacions, Dret de decidir, Política, Símbols
Les cròniques que els periodistes estrangers solen escriure des de Madrid no ens acostumen a deixar ben parats als catalans; però a vegades hi ha excepcions. Aquest és el cas de l’article que avui signa la periodista del diari britànic Daily Telegraph, Fiona Govan.
La Fiona va entrar a l’actualitat ibèrica de la mà del cas Madeleine i des d’aleshores ha escrit veritables perles informatives demostrant un punt de picardia, com ara explicant la renovada passió del nostre estimat monarca pels cotxes de luxe; i un toc d’humor anglès fent una crònica de la bona voluntat de la seva esposa Sofia per salvar la Susi, una elefanta deprimida del Zoo de Barcelona.
Però avui la Fiona s’ha destapat de manera definitiva amb un magnífic article sobre l’independentisme creixent al Principat, signat des de la capital del Regne, i amb fotografia de l’11 de setembre inclosa. Impagable.
Mimem-la, n’hi ha poques com la Fiona.
Els colors del qui mana (psoe)
Per Claudi Fitó i Díez, dintre de Política, SímbolsAviso als lectors d’aquest article que no sóc pas dissenyador gràfic, ni he preparat mai una campanya electoral ni tan sols sóc capaç de combinar 2 colors perquè quedin bé. Tot i així aquesta vegada m’he animat a parlar dels colors, de fet aquest és un escrit per parlar de l’ús del disseny i dels colors que en fa un partit polític, en concret el PSOE, que a Catalunya li diuen PSC i que per comoditat dels lectors en tot l’escrit els anomenarem “sociates”. Read the rest of this entry »
Tv3 al País Valencià - Televisió sense fronteres
Per Marta Cordomí, dintre de Esquellot, General, SímbolsDemà dijous 18 de juny a 2/4 de 9 del vespre, al bar Tarambana (allà a la carretera que travessa Cardedeu… 
)… xerrada sobre el projecte d’Iniciativa Legislativa Popular per un espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega, per una televisió sense fronteres, a càrrec d’un membre d’Acció Cultural del País Valencià.
Ens hi veiem fent un traquinyoli d’orxata!
Us hi heu fixat?
Per Claudi Fitó i Díez, dintre de SímbolsUs heu fixat com es donaven les mans l’Aznar i en González?. Aquesta fotografia apareix publicada avui en un article al diari “La Vanguardia” que porta de títol “González y Aznar convergen“. En aquest article explica que els dos expresidents del govern coincidien en el diagnosi de la crisi econòmica que pateix el Regne.
La fotografia no és pas de l’acte on els dos exmandataris van coincidir sinó que és més antiga, Read the rest of this entry »
La bandera de la marina mercant
Per Claudi Fitó i Díez, dintre de Cultura Catalana, SímbolsFa un parell d’anys l’Esquellot va organitzar una interessant conferència a càrrec d’en Jordi Bilbeny on s’explicava l’apropiació que n’ha fet Castella de la història catalana. Un exemple, ben documentat, és el del robatori de part de la iconografia catalana.
L’origen de l’actual bandera espanyola, tal i com la coneixem avui, prové d’un concurs organitzat per el rei Carles III, l’any 1785, per dissenyar una nova bandera que identifiqués al seu nou país Read the rest of this entry »
Al Mamut amb en Canela
Per Marc Sanjaume, dintre de Dret de decidir, Símbols
Si va sorprendre la originalitat de la convocatòria de manifestació a Brussel·les, sembla ser que els seus organitzadors no han perdut pistonada. Aquesta vegada es convoca al Mamut, sí, al Mamut de Ciutadella per presentar una ILP. I direu per què al Mamut i no a la porta del Parlament? Hi hem trobat raons de pes: a) És evident que quedar al mamut simbolitza força, bruta si cal, per obrir-se pas entre la malesa i escometre contra els enemics essent malgrat tot, herbívor; b) La seva naturalesa milenària Read the rest of this entry »
Les quatre faixes
Per Ricard Ginjaume, dintre de Cultura Catalana, General, Símbols
Aquest últims dies la senyera a sortit al carrer i l’hem pogut veure vestint paradetes de llibres, decorant rams de roses o engalanant els balcons i carrers. Un símbol de grup, d’unitat, d’identitat.
Feia pocs dies que per la xarxa circulava la notícia que en el web especial per celebrar els 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Universals que ha fet el departament d’Estat dels EUA hi havia en lloc principal una imatge amb banderes onejant al vent. Fins aquí normal: la típica imatge que es troba a la entrada de trobades internacionals esportives, culturals, polítiques… Però una d’aquestes estava formada per cinc faixes vermelles i quatre de grogues: Read the rest of this entry »