Si el lector visita de tant en tant el blog, haurà constatat que tot i que en teoria és una pàgina de cultura, les inquietuds dels membres de l’Esquellot són molt més àmplies. Un exemple d’això és la proliferació d’articles sobre animals del nostre país. El politòleg Marc Sanjaume ens va parlar del tritó del Montseny i del ratpenat orellut alpí i la sociòloga Marta Cordomí sobre una sessió de seguiment de ratpenats a la conca del riu Tordera.
No em volia quedar endarrere i per això avui toca parlar de la vaca de l’Albera o també coneguda per la vaca fagina o a la Catalunya Nord també li diuen vaca massanesa (nom derivat del riu Massana).
El dia que vaig saber que existia la vaca fagina la meva reacció va ser la de: “Com? La vaca fagina? Per què no n’havia sentit a parlar mai!?”. Hi ha animals que no se sap ben bé per què però aconsegueixen molta popularitat com ara el gos d’atura català o el ruc català, però la vaca de l’albera és encara desconeguda pel gran públic.
Read the rest of this entry »
Arxiu per ‘Natura’ Category
Salvem la vaca fagina!
Per Claudi Fitó i Díez, dintre de Natura, SímbolsCoses de ratpenats (II):l’Orellut alpí
Per Marc Sanjaume, dintre de General, Natura
L'Orellut alpí ho sent tot des de les coves gelades; no li agrada gaire que li toquin les orelles.
Si fa uns dies xerràvem de ratpenats i tritons autòctons avui hem trobat una nova prou interessant. Resulta que s’ha descobert una nova espècie de ratpenat al nostre país. Aquesta, no és pas única com el Tritó del Montseny, però fins ara no se’n havia vist cap individu circulant per terres catalanes.
La troballa es va fer en una cova propera a Queralbs a 2.260 metres d’altitud. Es distingeix dels altres ratpenats per les seves orelles gegants i s’alimenta d’insectes igual que els seus germans d’altres tipus. Els biòlegs afirmen que costa molt de veure perquè habita a gran alçada i acostuma a hivernar a coves gelades per sobre dels 1.800 metres.
Els portagonistes de la descoberta han estat un cop més els investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers. No sabem, però, si amb aquestes orelles tan grosses també poden entendre el que diem els humans o només aquestes psicofonies quiròptiques que ens explicaven la Marta i en Sergi.
Tot un misteri l’Orellut.
Coses de ratpenats
Per Marta Cordomí, dintre de Anècdota, General, NaturaFa uns dies vaig tenir el gust de participar en una sessió de seguiment dels ratpenats d’aigua de la conca del riu Tordera, dins del programa Quirorius, que utilitza l’estat d’aquests animalons com a indicadors de la salut del riu.
L’exercici consistia en desplaçar-se a un punt determinat del riu, en un transecte d’un quilòmetre. En aquest cas al municipi de Fogars de la Selva. Es captava l’activitat (el moviment) de la varietat de ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) en 4 estacions (a una 250 metres l’una de l’altra), entre canyissars i bosc de ribera, arran de la llera del curs baix de la Tordera. L’intentari començava 2 hores més tard de la posta de sol (hora solar, “per la mare de déu d’agost a les 7 és fosc”, que a l’estiu és 2 hores abans de l’hora per la què ens regim aquí).
Amb l’ajut d’un aparell detector, els ultrasons que emeten els ratpenats es tradueixen en una espècie de psicofonies que permeten interpretar els seus moviments, en base a una referència. A la plana aquesta web es poden comprovar les diferències sonores d’aquesta mena de psicofonies quiròptiques: el so que genera al pas d’un ratpenat comú o Pipistel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), una mena de rebombori de balbucetjos circulars; o bé ratpenat d’aigua que se’ns tradueix en una mena de metralladores que recorden gairebé la comunicació morseft i que és el què ens interessa de trobar per conèixer l’estat de salut i la riquesa del nostre riu.
A més del so que traduïm amb l’aparell, el seu moviment també és visiblement diferent, quan es té l’ocasió de veure’ls passar sobre l’aigua: la Pipistel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) sobrevola el llit del riu fent cercles espirals, amunt i avall, mentre que el ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) sobrevola el llit del riu arran del mirall fosc de la quieta aigua del riu.
Aquest anàlisi es fa cada estiu als mateixos llocs (als mateixos observatoris i als mateixos punts georeferenciats), i són un repetit indicador de com tenim els rius de Catalunya. Se’n poden consultar els resultats a www.ratpenats.org.
Amb la col·laboració d’en Sergi Travessa, i molt especialment dedicat a en Claudi Fitó.
Tritó del Montseny: minoria nacional
Per Marc Sanjaume, dintre de Natura
L'avi tritó és molt simpàtic; va ensenyar al nostre tritó a fer ratafia fa 5 milions d'anys.
La descoberta del Tritó del Montseny ara fa 30 anys va suposar tota una revolució pel món amfibi. De fet, no va ser fins fa quatre anys que es van confirmar les sospites dels científics experts en la matèria: el Tritó del Montseny és una espècie endèmica i separada dels seus cosinets pirinencs. Tal com expliquen els científics l’espècie es va començar a diferenciar de la resta ara fa 2 milions d’anys, de la mà de l’aparició del massís del Montseny.
El nostre tritó també somriu de tant en tant; es vol fer de l'Esquellot.
Ara que els seus besavis mexicans són en perill d’extinció, els tritons de la nostra terra deuen estar força tristos. És per això que hem de recordar la importància de que existeixi aquesta població al Montsenty que compta amb uns 1.500 exemplars i és una de les més petites d’Europa. Una veritable minoria nacional tritonenca. Defensem-la.
Defensar el Tritó no és cap delicte! El Tritó decideix decidir.