Esquellot.cat | Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, esdeveniments i opinions polítiques sobre Catalunya.

Declaració pública d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

València, divendres, 18 de febrer del 2011

Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió, Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a encausat en el cas Gurtel.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals. Així s’evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.
Ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010, del 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des del 1989, va ser la que impulsà l’arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel Sr. Francisco Camps i es continuà la persecució de TV3.

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, contra els interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic resta pendent de resolució al Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a unes altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agrair l’esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers 26 anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. A tots, moltes gràcies.

Acció Cultural us convida a sumar-vos
a la iniciativa espontània de
suport a les emissions de TV3 al País Valencià
deixant blocs i webs

SENSE SENYAL

Compartir

Compartir

Compartir

Bona nit i moltes gràcies per ser aquí. L’espectacle és a punt de començar però, abans, voldríem dedicar unes paraules a una persona que fa molt poc que ens ha deixat i que ens agradaria recordar aquesta nit. Aquesta persona és en Joan Solà.

Joan Solà, filòleg i lingüista, ha estat un gran referent de la llengua catalana al llarg de la seva vida. M’atreviria a confessar que, si analitzéssim les grans figures del català, Solà quedaria a l’alçada de personalitats com Fabra, Corominas o mossèn Alcover.

Vice-president de l’IEC, catedràtic emèrit de llengua catalana de la UB, premi d’honor de les lletres catalanes de l’any passat, Joan Solà era una persona que va dedicar tota la seva vida a estudiar i divulgar la seva llengua. Va publicar una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, ortotipografia i sociolingüística; setmanalment, escrivia una columna a l’Avui, que es deia Parlem-ne, on plantejava qüestions de la llengua i, precisament, dijous passat va escriure el seu últim article acomiadant-se dels lectors i abandonant aquell escaire dret del suplement de cultura on el seu article havia aparegut cada dijous des de feia 36 anys.

Podria recitar-vos una llarga tirallonga de coses que ha fet  Joan Solà, de premis que ha guanyat, de conferències i classes que ha impartit a la UB i arreu del món, però això no faria més que allargar aquest discurs, que agafaria un caire poc interessant. M’agradaria destacar la intervenció que va fer al Parlament, ara farà poc més d’un any, en el qual va demanar als diputats que emprenguessin accions per tal que el poble català no se sentís subordinat a cap altre. Cal tenir en compte que aquesta era la primera vegada que el parlament convidava una personalitat a intervenir-hi, i Solà va pronunciar-hi un discurs a favor de la llengua i de la llibertat del poble català.

Ell sempre va lluitar per a la difusió i la dignificació del català.. En un fragment de l’últim article que Solà va escriure al diari, ens deia:  “Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança, i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys”.

En un altre fragment, aquest cop d’una entrevista que li van fer a Vilaweb, torna a mostrar la seva posició respecte el català amb la claredat que el caracteritzava: “Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d’aconseguir. Des de la transició, observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim”.

Finalment em prenc la llicència d’explicar-vos una frase que va dir la dona de Solà a un amic ahir, en el moment del comiat, i que la hi he pres perquè crec que pot expressar molt bé com era Joan Solà: En Joan podia trobar-se en Jordi Pujol i no saludar-lo, en canvi, sempre tenia temps per aturar-se a parlar amb els seus alumnes quan es creuava amb ells. El gran savi, doncs, no és aquell que només sap moltes coses, sinó aquell que sap plantar la llavor en els que vindran per a què també puguin esdevenir savis. Això és el que ha fet gran en Joan Solà.

Compartir

teatre correllengua cabaret poesia centre cultural

Compartir

Compartir

Compartir

Compartir

“L’Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès”

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió “pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure”.

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la Carta Municipal per a la Llengua Catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

extret de 3cat24.cat

Compartir

Minut 3′ 45”

Compartir