En l’Acte d’Estat d’aquest dimecres entre els ponents hi havia l’eurodiputat Oriol Junqueres. Una intervenció al meu parer, rodona, ver variar. En el seu estil. Com un doctor en un malalt diagnostica brillantment el malt i la provable medicina. Perquè coneixent el que li passa, un es queda més tranquil.
Avui vinc a dir-vos coses que pot ser que no us agradin, però l’important no es que allò que diguem agradi, l’important es que allò que diguem serveixi.
M’agradaria començar fent-vos una pregunta. La pregunta és: això de la independència és fàcil o difícil? Si contesteu vosaltres que esteu aquí i per tant probablement esteu motivats potser direu que això de la independència és relativament fàcil, de fet moltes vegades ens ho diem a uns als altres. També és possible que si aquesta pregunta la féssim al carrer és possible que molta gents ens digués que això de la independència és difícil. Perquè ens dirien que això de la independència és difícil? Ens dirien que és difícil perquè som catalans. I els catalans això de la independència, en general ho veiem difícil. És lògic. Moltes vegades, quan ho hem intentat hem perdut. En canvi, si nosaltres ens ho miréssim en una perspectiva més àmplia, europea o mundial, arribaríem a la conclusió que això de la independència és bastant fàcil. Perquè, de fet, al llarg del segle XX més de la meitat dels estats que ara existeixen a Europa van assolir la seva independència. Si la meitat dels estats que existeixen a Europa han aconseguit la seva independència deu ser bastant fàcil. Ho almenys prou fàcil perquè la meitat ho hagi aconseguit. I si ho miréssim amb perspectiva mundial descobriríem que aproximadament tres quartes parts dels estats que existeixen en aquest moment han aconseguit la seva independència al llarg del segle XX. Per tant això de la independència és relativament fàcil si la mirem amb una perspectiva una mica més àmplia que l’estrictement nostre.Read the rest of this entry »
El dimecres dia 3 de març es va presentar un vídeo a Sabadell proposant un retall de com podria ser un moment de la vida del govern quan tinguem estat. La proposta no deixa de ser això. Una hipòtesi. Podria ser així. O no. Podria no ser ben be així. Però segurament no serà com tots voldríem. Ho si. El tema provocat un petit debat a l’esquellot sobre acords i refeccions. Tampoc ens hem fet gaire sang perquè en el fons tots estem d’acord. Volem el nostre Estat - Nació. Com ho estaven els ponents de l’acte on es va presentar aquest vídeo. Tants caps, tants barrets. Ens discutirem i discreparem però, almenys, posem-nos d’acord per les qüestions importants. Almenys posem-nos a caminar. Que algú no es maura del sofà. Segur. Que altres no s’atreviran. Més que provable. Que d’altres es quedaran en l’escalfament. Provable. I, quan arribem al cim ens adonarem que hi han muntanyes més altes, com diria en Mandela. Suposicions que no deixaran de ser-ho fins que ho intenten.
La gran majoria de usuaris del facebook són persones sense projecció pública que no desperten cap interès pel gran públic ni pels mitjans de comunicació.
Arriba però un dia, que de cop i volta algunes d’aquestes persones anònimes passen a tenir un interès per la població, sigui perquè han pujat un esglaó més a l’escala social o perquè han protagonitza’t un acte noticiable.
És aquell moment en que la premsa busca per la xarxa qui és aquesta persona anònima per treure a la llum el que s’amaga darrera d’aquells nom i cognoms.
A continuació uns quants casos reals per il•lustrar-nos com podem liar la troca per penjar informació a les xarxes socials quan no hauríem.
El 96,5% dels espectadors anirien igualment al cinema, o més sovint, si augmenta l’oferta de films doblats o subtitulats en català. Si només es pogués veure cinema exclusivament en català (i no el 50% de còpies, com preveu la nova llei), el 88,75% dels espectadors anirien igualment a veure una pel·lícula si els interessa. Són dades d’un estudi elaborat pel catedràtic d’Economia
Financera i Comptabilitat Oriol Amat, al qual ha tingut accés l’AVUI. Aquest estudi va ser encarregat a la Universitat Pompeu Fabra per Fedicine, la federació de distribuïdors que aplega les majors, i pel Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, l’entitat que ha convocat per avui el tancament de 575 sales de cinema com a protesta per la Llei del Cinema de Catalunya.……
En un moment de reestructuració del sector cal fer un pas endavant, deixar els temors i els tabús de la comoditat enredera. Per això us recomanem anar al cinema. Al Vallès Oriental obren l’Alhambra i l’Esbarjo Verdi.
Tan fàcil d’explicar als de fora… bé, com els altres països, no crec que sigui ni més ni menys. Ara, bé. És trist que sigui dificil d’explicar per una bona part de la seva població. És curiós comparar el ressò que s’ha fet a nivell europeu i a nivell nacional de les consultes.
You are currently browsing the archives for the General category.
Esquellot.cat és un bloc on s'hi escriu sobre la cultura catalana. Hi parlem sobre la llengua, elements culturals com concerts, actes i esdeveniments, i opinions polítiques en el marc nacional dels Països Catalans. A la vegada, l'Esquellot és una Associació Cultural de Cardedeu que promou activitats per fomentar la cultura catalana i la consciència nacional. Aquest és el seu espai a internet. Pots contactar amb nosaltres a esquellot@gmail.com
CURL no obtiene: http://w3.exponsor.com/enlaces.php?pagina=esquellot.cat%2Fculturacatalana%2Fgeneral%2F&cod_web=E025FF1A&cod_soporte=9301216db7afbcde519bdc80e86e454b&ip=38.107.191.94&cantidad=10&version=2.1
