Aquí teniu la carta que els Diables del Riberal (Catalunya Nord) han enviat a la Generalitat de Catalunya davant la indiferència que mostra l’estat francès en relació amb la directiva europea sobre els actes de foc:
Sem els Diables i Bruixes del Riberal, una secció de l’entitat cultural nord-catalana Aire Nou de Bao, secció en perill de mort.
Com ja sabeu el 2007, els diputats europeus, fins i tot els catalans, han aprovat a la unanimitat la Directiva 007/23/CE que regula l’ús del material pirotècnic i compromet el futur de tradicions catalanes lligades al món el foc. Aquesta directiva preveu que els estats membres de la Unió Europea puguin adaptar el text en funció de les seues tradicions religioses, culturals o festives.
Amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, el suport de diversos municipis i d’entitats culturals, el govern de la Generalitat de Catalunya ha demanat a l’estat espanyol les modificacions necessàries al manteniment de les tradicions catalanes. Sembla ser que Madrid hagi sentit la demanda i respecti la voluntat dels catalans.
A Catalunya nord els Diables i Bruixes del Riberal han obtingut una moció de suport del Consell General, dels municipis de Sant Feliu d’Avall, Llauró, Pesillà de la Ribera, Els Angles, Sant Esteve del Monestir, Millars, Trullars, Jujols, Bao, Salses, Montferrer, Vallestàvia, Toluges, Fontpedrosa, Ceret, Illa de Tet… De diverses entitats culturals i milers de persones… El 2 de juny del 2009, el diputat François Calvet ha demanat al govern francès l’adaptació de la directiva, però tres mesos han passat i aquesta demanda és sense resposta, doncs definitivament ignorada per l’estat.
D’aquí 4 mesos els Diables i Bruixes del Riberal, fidels promotors de la cultura catalana podrien ser condemnats a mort per culpa de l’estat francès, estat que oculta la realitat cultural d’una part del territori que administra.
Davant del perill de veure prohibits els correfocs i assistir a la mort assegurada de la colla dels Diables i Bruixes del Riberal, no veiem altra sortida que de sol·licitar l’asil polític.
La nostra demanda d’asil s’acompanya d’una demanda d’intervenció a prop de les autoritats franceses per mor que solucionin definitivament el nostre problema fent possible i legal el nostre return en terres nord-catalanes i la vivència de les tradicions catalanes a Catalunya nord.
Des del Tractat dels Pirineus 350 anys han passat, amb la Comunitat Europea i la “desaparició” de les fronteras podíem pensar que els problemes deguts a la frontera imposada el 7 de novembre de 1659 se solucionarien, però pels Diables i Bruixes del Riberal passa tot el contrari, l’Europa dels estats re-inventa la frontera, frontera que significa la mort dels correfocs arreu d’Europa.
Vos prenguem d’acceptar la nostra sol·licitud.
A l’espera d’una resposta nos posem a la vostra disposició per tot complement d’informació.
Molt atentament.
Diables i Bruixes del Riberal
Uns fidels defensors de la causa catalana.
A vegades em sorprenc de com la gent és capaç de fer una anàlisi exhaustiva de la situació concreta d’un lloc havent-lo trepitjat només unes hores. Tots sabem que les aparences enganyen i que s’ha d’anar amb els ulls ben oberts per poder intentar percebre i comprendre la realitat d’una zona. Per això, em dóna la sensació que l’article que ha dedicat Felix de Azúa a la Catalunya Nord és fruit d’una primera impressió que s’ha quedat en això, en no voler endinsar-se per saber quina és la situació que realment existeix a l’altra banda dels Pirineus. Crec que és poc raonable intentar valorar l’estat d’un territori després d’una breu passejada a la ciutat més important de la zona. Malament aniríem si la gent es formés una idea de com som els catalans del sud i en quina situació estem després d’una breu passejada per Barcelona. Si és així, ja podem plegar veles. Després de passar uns mesos vivint a Perpinyà, puc afirmar que aquesta ciutat és catalana i que està habitada per catalans. Evidentment que, al passejar-hi, hi trobarem francesos, però també trobem espanyols quan passegem per la Catalunya Sud i no per això deixem de ser catalans. Es farien creus dels establiments que parlen català a Perpinyà i per no dir de la quantitat d’associacions que treballen per difondre la llengua i la cultura catalana. Dit això, m’ofereixo a ensenyar-li la veritable ciutat catalana, quan vostè vulgui.
-los per vots favorables al partit del Jean-Paul Alduy. Doncs, després de mesos i mesos d’espera, finalment aquestes elccions han estat invalidades i Perpinyà s’enfronta ara a un juny atapeït d’eleccions, ja que el 7 de juny hi haurà les europees i el 21 i el 28 de juny serà el torn de la primera i la segona ronda per a les eleccions municipals. Jean Paul Alduy però, amb més morro que esquena, ha anunciat que pensa presentar-s’hi