Les paraules del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, segur que han fet riure més d’un kurd aquests dies. Aquest diumenge Erdogan, a mitja reunió del partit islàmic conservador AKP, instà la Xina a aturar l’assimilació dels uigurs. Acusà la dictadura comunista de forçar l’emigració cap a les terres d’aquesta minoria nacional per dissoldre-la i de reprimir-la; acabant amb una frase lapidària “cap Estat que s’oposi a la vida i als drets humans pot garantir la seva prosperitat”.
Li podríem preguntar si també parlava per Abdullah Öçalan, president del Partit dels Treballadors Kurds, PKK, condemnat a mort i després a cadena perpètua; que el seu govern manté confinat en empresonament solitari al mig de la Mar Màrmara i que, segons organismes internacionals, d’entre tortures i maltractaments múltiples són curiosos els índex d’Estronci i Crom que presenta, segurament per enverinament radioactiu, que li permetrà viure pocs mesos més.
Recordin: “cap Estat que s’oposi a la vida i als drets humans pot garantir la seva prosperitat”. Llarga vida a Erdogan.
La Fionava entrar a l’actualitat ibèrica de la mà del cas Madeleine i des d’aleshores ha escrit veritables perles informatives demostrant un punt de picardia, com ara explicant la renovada passió del nostre estimat monarca pels cotxes de luxe; i un toc d’humor anglès fent una crònica de la bona voluntat de la seva esposa Sofia per salvar la Susi, una elefanta deprimida del Zoo de Barcelona.
Però avui la Fiona s’ha destapat de manera definitiva amb un magnífic article sobre l’independentisme creixent al Principat, signat des de la capital del Regne, i amb fotografia de l’11 de setembre inclosa. Impagable.
La petita regió italiana d’Aosta, fronterera amb França i Suïssa, es presenta a les eleccions europees amb un panorama polític agitat. La Vall d’Aosta és una de les cinc regions italianes que gaudeixen d’Estatut d’Autonomia (regions de règim especial), hi són oficials l’italià i el francès malgrat que la llengua pròpia del territori és l’arpità o francoprovençal. De totes les regions d’Itàlia sembla ser la que més s’ha interessat per les nacions sense Estat com la nostra donant suport, per exemple, a la darrera Conferència de Nacions sense Estat d’Europa el 2007. Read the rest of this entry »
El Partit Nacionalista Escocès (Scottish National Party, SNP) va començarahir la campanya per les eleccions europees. Els escocesos escullen 6 eurodiputats i l’SNP ha apostat fort presentant al president del seu partit de cap de llista: Ian Hudghton. L’SNP governa en minoria des del 2007, quan va aconseguir 47 de 129, i disposa d’un pla per convocar un referèndum sobre la sobirania d’Escòcia Read the rest of this entry »
Encara que sembli mentida hi ha un fil molt fi que uneix el rastafarisme i el dret de decidir. Resulta que Etiòpia, república democràtica federal de l’est d’Àfrica, fou la terra que creà un dels dictadors més curiosos de la història: Haile Selassie, l’home que segons els rastafaris d’arreu del món era Déu a la terra. El Déu rastafari s’autoproclamà Emperador quan va annexionar-se el país veí, Eritrea, el 1962. Finalment l’Emperador Selassie fou derrotat per una guerrilla comunista que el 1974 instaurà un règim prosoviètic al país; aquest règim durà fins el 1991 quan el Front Democràtic Popular aconseguí la victòria, convocà eleccions i redactà una nova Constitució el 1994.
La setmana passada varem parlar de l’apropiació que havien fet els espanyols de la bandera de la marina mercant catalana. Aquesta setmana us ensenyarem que algú n’ha fet justícia. Els castellans tenen una frase feta que diu “quién roba al ladrón tiene cien años de perdón”, que en català la podríem traduir com “Qui roba a un espanyol convicte, no comet cap delicte”.
A la costa atlàntica de l’estat de panamà hi viu el poble kuna, actualment queden al voltant de 50.000 kunes. Aquesta tribu es va aliar amb els corsaris anglesos per lluitar contra els conqueridors espanyols. Els kunes ajudaven a amagar els vaixells anglesos entre els boscos de manglars de la costa caribenya.
Aquest poble té una bandera que és realment impactant:
Aquests dies la capital de la República del Tatarstan (dins la Federació Russa) s’ha guarnit per celebrar el Dia de la Llengua Materna. Amb el lema “Jo parlo tàtar!” Firaya Shaikhieva, cap del Departament de Llengües del Govern autònom, va coordinar la celebració el passat 26 d’abril. La jornada es va convertir en una reivindicació ja que diverses organitzacions juvenils com Nosaltres mateixos (Uzebez) i el Fòrum Tàtar Juvenil han engegat una recollida de signatures per demanar al Govern rus que converteixi el tàtar en Read the rest of this entry »
Des de fa un mes Helen Mary Jones és la nova directora de comunicació del principal partit independentista gal·lès, el Plaid Cymru, i ja ha fet un rentat de cara a l’estratègia del partit. Evitant debats teòrics, Mary Jones ha decidit posar fil a l’agulla amb una campanya de comunicació original que ja ha tingut força èxit Read the rest of this entry »
Hi ha un llibre que en versió original es diu “Spoken Here: Travels among Threatened Languages” escrit pel canadenc Mark Abley on l’autor viatja per tot el planeta rastrejant llengües en perill d’extinció. En aquest viatge l’autor descobreix històries encantadores sobre llengües com el manx, el mohawk, el boro, el yiddish etc. En un dels capítols s’explica una història ben rocambolesca:
A principis del segle XIX el científic alemany Alexander von Humboldt va fer un viatge a Amèrica del Sud. El científic, tenia curiositat per moltes coses, des de la botànica fins l’antropologia. Read the rest of this entry »
Ara farà cosa de quatre anys, vaig poder assistir en una conferència sobre la situació cultural a Occitània, però no ha sigut fins ara, aprofitant l’avinentesa d’aquesta Setmana Santa, que hi he pogut fer una escapada. Reconec que la meva desconeixença sobre aquesta nació, era i és bastant gran, per posar un exemple, no sabia que la ciutat de Tolousse, on vam estar dormint, es deia Tolosa en Occità. El més greu de tot, no és la meva ignorància, sinó l’esforç que vaig haver de fer per aprendre-ho. Una ciutat, on l’occità ha sigut esborrat del mapa com si d’un escrit a la sorra es tractés. Read the rest of this entry »
You are currently browsing the archives for the Altres Nacions category.
Esquellot.cat és un bloc on s'hi escriu sobre la cultura catalana. Hi parlem sobre la llengua, elements culturals com concerts, actes i esdeveniments, i opinions polítiques en el marc nacional dels Països Catalans. A la vegada, l'Esquellot és una Associació Cultural de Cardedeu que promou activitats per fomentar la cultura catalana i la consciència nacional. Aquest és el seu espai a internet. Pots contactar amb nosaltres a esquellot@gmail.com
CURL no obtiene: http://w3.exponsor.com/enlaces.php?pagina=esquellot.cat%2Fculturacatalana%2Faltres-nacions%2F&cod_web=E025FF1A&cod_soporte=9301216db7afbcde519bdc80e86e454b&ip=38.107.191.92&cantidad=10&version=2.1
La petita regió italiana d’Aosta, fronterera amb França i Suïssa, es presenta a les eleccions europees amb un panorama polític agitat. La Vall d’Aosta és una de les cinc regions italianes que gaudeixen d’Estatut d’Autonomia (regions de règim especial), hi són oficials l’italià i el francès malgrat que la llengua pròpia del territori és l’arpità o francoprovençal. De totes les regions d’Itàlia sembla ser la que més s’ha interessat per les nacions sense Estat com la nostra donant suport, per exemple, a la darrera Conferència de Nacions sense Estat d’Europa el 2007. 
Aquests dies la capital de la