Les paraules del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, segur que han fet riure més d’un kurd aquests dies. Aquest diumenge Erdogan, a mitja reunió del partit islàmic conservador AKP, instà la Xina a aturar l’assimilació dels uigurs. Acusà la dictadura comunista de forçar l’emigració cap a les terres d’aquesta minoria nacional per dissoldre-la i de reprimir-la; acabant amb una frase lapidària “cap Estat que s’oposi a la vida i als drets humans pot garantir la seva prosperitat”.
Li podríem preguntar si també parlava per Abdullah Öçalan, president del Partit dels Treballadors Kurds, PKK, condemnat a mort i després a cadena perpètua; que el seu govern manté confinat en empresonament solitari al mig de la Mar Màrmara i que, segons organismes internacionals, d’entre tortures i maltractaments múltiples són curiosos els índex d’Estronci i Crom que presenta, segurament per enverinament radioactiu, que li permetrà viure pocs mesos més.
Recordin: “cap Estat que s’oposi a la vida i als drets humans pot garantir la seva prosperitat”. Llarga vida a Erdogan.