Vista la seva increïble tasca duta a terme els darrers temps, cal espetegar un irònic i agre “moltes gràcies” a la classe política del nostre país (exceptuant-ne comptadíssimes excepcions!). Moltes gràcies perquè governeu sempre amb el poble i per al poble: la vostra democràcia és tan participativa com una sínia i nosaltres en som el ruc.
Moltes gràcies perquè aproveu lleis educatives sense haver trepitjat mai una classe d’institut. Moltes gràcies perquè banalitzeu electoralment l’allau migratòria que ens afecta, i no afronteu ni els problemes personals dels qui emigren ni el xoc social que causa a casa nostra. Moltes gràcies perquè us congratuleu pels èxits quan Espanya, sorneguera i rient per sota el nas, us torna tard i de mala gana algunes engrunes del nostre pa sencer. Moltes gràcies perquè, com a bons fills de la transició, esborreu i dividiu amb silencis l’àmbit cultural català, com si entendre’s amb els germans fos una ofensa a l’amo. Moltes gràcies per no voler admetre en públic ni posar remei a l’agonia de la nostra llengua.
Moltes gràcies per tot allò que no cap en aquestes línies i seria massa gruixut de dir. I, per últim, moltes gràcies, quan llegiu aquest text, per no incloure-us directament i sense pensar al minúscul grup de les comptades excepcions.
Article publicat també al diari El punt