M’agrada pensar que la consciència que prenem cadascú de nosaltres com a part de la nació catalana no és en base a d’unes doctrines o uns punts dictats del què ens sentim afins com a eina, o d’un discurs i del què assenyalem com a bo o dins el “ha de ser”.
I com que SER dels Països Catalans no és pas una doctrina d’excloència sinó una qüestió d’arrelament i també d’amor al territori, a la cultura, a les semblances i a les diferències, salvant fronteres; i com que això ve al cas per una mateixa sensació de comunitat entre persones i no pas de parcialitat entre ideologies… SOM.