Sembla ser que avui a el diari espanyol, El Mundo, han publicat una entrevista al president del FC. Barcelona, en Joan Laporta i Estruch. La genial entrevista feta pel Salvador Sostres ha provocat que tots els mitjans de comunicació se’n fessin ressò però de fet si no compraves el diari, no la podies llegir. Us enganxo una traducció de la entrevista al català, feta per mi mateix, he estat tan ràpid com he pogut.
Vull saber si el milió de persones que busca estat propi em seguirà
Li truco per explicar-li que he començat a escriure al diari El Mundo i em dóna la entrevista al dia següent. “Podré dir tot el que vulgui, a El Mundo?” Em cita al seu despatx d’advocat, però el fotògraf, Joan Manuel Baliellas, vol fer la foto amb les 6 copes. Està d’un humor excel·lent, així que ens desplacem al club. Des de que els Boixos Nois intentaren assassinar-lo, porta escorta i un cotxe de seguretat el segueix allà on va.
Laporta és un nervi que no cap en ell mateix ni en cap pauta de comportament prèviament establerta. Hormones i míssils. Encara que com tothom, pot ser que s’equivoqui, poca gent en aquests temps tan grisos i vulgars és capaç de jugar-se el tipus per allò en el que creu. No desvetlla la incògnita de si es dedicarà a la política, però dóna algunes pistes. Si hagués de fer un pronòstic, diria que en Joan Laporta no és dels que als 49 anys se’n va a casa sense més i torna a fer d’advocat com si res hagués passat. “Podré dir tot el que vulgui a El Mundo?”Bé, cap diari de Catalunya ha publicat mai una entrevista tan clara, tan sincera i tan absoluta, ni amb en Joan Laporta ni amb ningú. I no pas perquè es censurin les respostes, sinó perquè ni s’atreveixen a fer les preguntes. Pregunta – Després d’haver estat el millor president de la història del Barça, ara vol ser de Catalunya?
El millor president del Barça va ser [Hans] Gamper, que va fundar el club i el va salvar de la desaparició dues vegades i en circumstàncies molt greus. El seu esperit ha estat sempre una referència. Un suís que va venir a Barcelona, es va fer catalanista i va pagar un preu per defensar les seves idees. El esperit de Gamper ens empeny a lluitar per allò que creiem. Pregunta- Senyor president, parlem de Catalunya.
No, de Catalunya ja parlarem més endavant. Això que li vull explicar és important: el Barça no és el que hem guanyat, sino com ho hem guanyat. Un futbol que estima al futbol, un futbol que es basa en tenir la pilota i en saber què fer amb ella. Un futbol que dóna prioritat a la bellesa i al espectàcle, a la velocitat, al atac creatiu i intel·ligent, als gols. Així hem guanyat.
Viscuda l’experiència d’Arenys de Munt, l’alegria i l’emoció s’han convertit en ganes de fer feina. El seny, la rauxa i la perseverança s’encomanen, i la mescla dels tres elements en la mesura perfecta donaran la paraula a dones i homes de molts pobles catalans.
Cardedeu no n’ha volgut ser una excepció: amb la convicció ferma que absolutament tot s’ha de poder preguntar, l’Associació Cultural l’Esquellot ha presentat una moció a la Casa de la Vila per a legitimar políticament una consulta popular simbòlica sobre la voluntat d’autodeterminació del nostre país.
Aprovada la moció, despleguem veles: a dos quarts de nou del vespre de dimecres 14 d’octubre, al Centre Cultural de Cardedeu, convoquem la ciutadania de Cardedeu en Assemblea per a la creació de la Comissió Ciutadana Organitzadora de la Consulta Popular sobre la Independència, partidaris del “sí” i també del “no”. És fonamental que no tallem les ales a la llibertat d’expressió i exercim col·lectivament la democràcia en el sentit literal de la paraula: poder del poble.
Arran de les moviment per engegar consultes per preguntar a la ciutadania sobre la independència de la nostra nació, hem pogut comprovar com els partits que feien bandera de ser els garants de la democràcia a l’Estat s’oposen monolíticament a que el ciutadans opini o pugui dir la seva, sancionant a qualsevol veu dissident de dintre el partit que s’atreveixi a qüestionar la vaca sagrada de la unitat. El PSOE es cenyeix a callar i a restar-li importància argumentant la seva negativa de vot conforma ells són federalistes i no independentistes, sense pensar que la qüestió no és ser o deixar de ser sinó poder opinar sobre el tema d’una forma amplia, seria i rigorosa a mesura de prendre el pols a la nostra societat. En canvi el PP s’escuda en la il·legalitat quan el que són en tot cas és al·legals i no il·legals com els suborns i les corrupteles de les quals són protagonistes últimament el Partit Popular. Haurem de veure com evoluciona l’expedient del PP al regidor de Cardedeu, l’expulsaran per abstenir-se?
Cal agrair a tots els regidors de Cardedeu, que ens han dedicat uns minuts del seu temps per escoltar-nos.
Prec (semblant, ja que va ser dit de memòria) que es va fer al ple del 24 de setembre a l’Ajuntament de Cardedeu arran de la moció presentada per C.UP. i E.R.C, aprovada per CiU, E.R.C., ICV i CUP, amb l’abstenció del PP i els vots en contra del PSC.
En nom de l’Associació Cultural Esquellot volem donar les gràcies als grups municipals que han acceptat presentar aquesta moció per una consulta sobre la independència que proposàrem. La majoria dels membres d’aquesta entitat vam néixer o hem crescuten un sistema democràtic, hem estat educats per tant, amb la idea de que en una democràcia la sobirania recau en el poble i no pas en els seus mandataris. Tenint en compte aquesta idea vam veure que l’experiència d’Arenys es podia repetir al nostre poble si ens organitzàvem per proposar una consulta similar i així ho hem fet. Hem topat, però, amb els mateixos impediments legals que a Arenys, amb la dificultat que suposa haver de presentar mocions a través d’un grup polític i no pas directament des de les entitats i també amb actituds negatives cap a la nostra proposta. Ara que tenim la veu només volem demanar tres coses i que es tinguin en compte en la mesura que sigui possible:
En primer lloc, volem demanar a l’Ajuntament que ens ajudi a organitzar aquesta consulta. Ja sabem que això pot comportar problemes legals però volem recordar aquí que hi ha iniciatives legítimes malgrat no ser legals. De fet, gairebé totes les conquestes socials i nacionals s’han fet reivindicant drets quan encara eren il·legals per que ho fossin.
En segon lloc, volem demanar als grups polítics que han votat en contra d’aquesta moció, PSC que reflexionin sobre el valor democràtic d’organitzar consultes populars si això ha estat demanat des de la societat civil. No entenem perquè els polítics sempre parlen de participació, es preocupen de que cada quatre anys anem a votar, i després no donen suport a organitzar consultes populars. Tan se val que es faci campanya pel Sí o pel No. Nosaltres només demanem que donin suport a la consulta. De què tenen por?
En tercer lloc, volem instar a tota la societat civil cardedeuenca a que es mobilitzi el dia de la consulta, a que ens ajudi a organitzar-la i, sobretot, a que reflexioni per fer campanya defensant l’opció que consideri oportuna. Des de l’Associació Cultural l’esquellot impulsarem una plataforma on hi tinguin cabuda totes les entitats i persones a títol individual que vulguin venir a organitzar la Consulta amb nosaltres i a enfortir una democràcia que no sembla tan robusta com ens pensàvem.
Finalment doncs, volem expressar la convicció de que en una democràcia és saludable preguntar als ciutadans sobre les qüestions més diverses i no només fer funcionar el sistema anant a votar cada quatre anys. D’altra banda, pensem que tots els pobles, totes les comunitats polítiques, tenen dret a decidir el seu futur lliurement, sense que això sigui en perjudici de ningú, però amb la fermesa de saber que si és una opció majoritària ha de ser acceptada democràticament.
El passat 5 de setembre, acabava d’aterrar de la bonica illa de Lanzarote. Allà moltes vegades em vaig trobar amb la situació de cops de colzes i mirades de complicitat entre la família. Aquella situació quan una altra persona que no coneixes comparteix un tret comú amb tu - porta aquelles sabates que vas comprar de rebaixes o aquells pantalons que et van regalar. Però aquesta vegada era diferent, parlaven català! Aquells desconeguts eren com nosaltres… eren catalans !
Acabat d’arribar els amics es feien ressò d’un fet : La consulta popular d’Arenys de Munt. A questa setmana l’he passat intentant esbrinar que era i les diferents posicions que ha generat i el seguiment que n’han fet els mitjans de comunicació. Ara acabo d’arribar d’Arenys. La consulta encara no s’ha acabat i encara no se sap el resultat final. La jornada ha sigut un gran acte festiu: música, nens, cotxets, avis, famílies senceres, amics, els comerços oberts. Una gran oportunitat per trobar-t’he amb gent que fa temps que no veies i compartir amb altres persones la mateixa idea i il·lusió. Un acte molt sa, que fa agafar forces, encoratge i ens fa veure que no som tan pervertits mentals com algú ens vol fer pensar o, si més no, que n’hi ha més, més dels que ens pensem.
Si, la falange era allà per demostrar que hi ha gent que pensa tot el contrari, però no només que pensa tot el contrari com diuen ells, sinó que tenen uns mètodes - heretats de temps ençà - també diferents. Ja que si no m’erro, en el referèndum també podries votar negativament - els que fossin d’Arenys - . Han sigut una petita anècdota. Anècdota de bombo i plateret que a contribuït a reforçar l’esdeveniment. Malauradament sempre hi ha qui està disposat a dóna’ls-hi la raó increpant-los. La fotografia que esperen els nostres detractors. Una anècdota a la vegada simptomàtica, símbol de les simpaties de les oligarquies, signe d’una democràcia amb croses.
Més d’un els hauria agradat tapar-nos amb un llençol, fent veure l’independentisme com un vell fantasma atrotinat. Però aquest fantasma sembla que fa por a més d’un defensor d’aquest Estat forjat a cop d’espasa i aliança matrimonial. Han dit que en els mitjans de comunicació feien un gra massa amb la cobertura mediàtica que estan fent - veritablement important i remarcable -, però el temps dirà. Jo m’imagino aquest acte d’Arenys d’avui com aquell set de juny de 1980 a Cardedeu, on un grup de sonats van demostrar que es podia fer televisió, en pocs recursos i en català. Qui ho hauria dit aleshores que una lluita d’una petita televisió local contra la única televisión nacional ens portaria a on em arribat?
Crec que això es el principi, el principi de la cohesió social que ens portarà cap a la independència. No es tracta de no ser espanyols. Es tracta de ser catalans, i que ens ho deixin ser.
Moltes vegades he sentit dir frases lapidàries com “No aconseguireu mai la independència”, “L’època de les independències ja ha passat, ens hem d’obrir i no fer més fronteres”, “Catalunya és Espanya, us agradi o no” etc. Segur que el lector n’ha sentit de semblants. Un bon antídot per combatre aquests tristos i falsos arguments és visualitzar aquest gif animat on es mostra el desmembrament del imperi espanyol.
Paciència catalans ens queden pocs anys dins de l’estat espanyol.
La Fionava entrar a l’actualitat ibèrica de la mà del cas Madeleine i des d’aleshores ha escrit veritables perles informatives demostrant un punt de picardia, com ara explicant la renovada passió del nostre estimat monarca pels cotxes de luxe; i un toc d’humor anglès fent una crònica de la bona voluntat de la seva esposa Sofia per salvar la Susi, una elefanta deprimida del Zoo de Barcelona.
Però avui la Fiona s’ha destapat de manera definitiva amb un magnífic article sobre l’independentisme creixent al Principat, signat des de la capital del Regne, i amb fotografia de l’11 de setembre inclosa. Impagable.
Les coses són diferents al Regne Unit. Avui s’han publicat les recomanacions de la Comissió Calman referents a l’autogovern escocès: la comissió recomana incrementar les competències en diversos aspectes, destacant l’impositiu. Malgrat que aquestes competències són diferents de les que té Catalunya, és sorprenent que disposi del suport dels principals partits anglesos i de Downing Street. En canvi, l’SNP, discrepa Read the rest of this entry »
És prou coneguda l’afició dels catalans a fer volar coloms. Darrerament l’encallada general del model territorial espanyol i la constatació de viure una inseguretat permanent a mercè dels vents que bufin de la Meseta castellana a l’ha tornat a posar de moda. L’anomenada eclosió del sobiranisme Read the rest of this entry »
- Ei pare, avui n’has fet un gra massa. Només penses en tirar-te les teves amants. La mare i jo estem molt enfadats, per culpa teva fem tard!.
Els tres es dirigiren cap a la porta d’entrada de la llotja presidencial i tot seguit començà a sonar la marxa reial. El públic respongué amb una sonora xiulada que incomodà a totes les autoritats. Read the rest of this entry »
Esquellot.cat és un bloc on s'hi escriu sobre la cultura catalana. Hi parlem sobre la llengua, elements culturals com concerts, actes i esdeveniments, i opinions polítiques en el marc nacional dels Països Catalans. A la vegada, l'Esquellot és una Associació Cultural de Cardedeu que promou activitats per fomentar la cultura catalana i la consciència nacional. Aquest és el seu espai a internet. Pots contactar amb nosaltres a esquellot@gmail.com
CURL no obtiene: http://w3.exponsor.com/enlaces.php?pagina=esquellot.cat%2Fcatalunya%2Findependencia%2F&cod_web=E025FF1A&cod_soporte=9301216db7afbcde519bdc80e86e454b&ip=38.107.191.108&cantidad=10&version=2.1
de la 
És prou coneguda l’afició dels catalans a fer volar coloms. Darrerament l’encallada general del model territorial espanyol i la constatació de viure una inseguretat permanent a mercè dels vents que bufin de la Meseta castellana a l’ha tornat a posar de moda. L’anomenada eclosió del sobiranisme