La setmana passada es va presentar al Quebec una documental de 92 minuts creat per Roger Boire i Jean Pierre Roy on s’analitza el sobiranisme al Quebec, a Escòcia i a Catalunya, tres nacions que porten temps lluitant pel seu reconeixement nacional democràticament: Questions nationales. Quan el passin per aquí l’haurem d’anar a veure.
Escrits amb el tag ‘catalunya’
Vull ser català
Per Ricard Ginjaume, dintre de Dret de decidirEl passat 5 de setembre, acabava d’aterrar de la bonica illa de Lanzarote. Allà moltes vegades em vaig trobar amb la situació de cops de colzes i mirades de complicitat entre la família. Aquella situació quan una altra persona que no coneixes comparteix un tret comú amb tu - porta aquelles sabates que vas comprar de rebaixes o aquells pantalons que et van regalar. Però aquesta vegada era diferent, parlaven català! Aquells desconeguts eren com nosaltres… eren catalans !
Acabat d’arribar els amics es feien ressò d’un fet : La consulta popular d’Arenys de Munt. A questa setmana l’he passat intentant esbrinar que era i les diferents posicions que ha generat i el seguiment que n’han fet els mitjans de comunicació. Ara acabo d’arribar d’Arenys. La consulta encara no s’ha acabat i encara no se sap el resultat final. La jornada ha sigut un gran acte festiu: música, nens, cotxets, avis, famílies senceres, amics, els comerços oberts. Una gran oportunitat per trobar-t’he amb gent que fa temps que no veies i compartir amb altres persones la mateixa idea i il·lusió. Un acte molt sa, que fa agafar forces, encoratge i ens fa veure que no som tan pervertits mentals com algú ens vol fer pensar o, si més no, que n’hi ha més, més dels que ens pensem.
Si, la falange era allà per demostrar que hi ha gent que pensa tot el contrari, però no només que pensa tot el contrari com diuen ells, sinó que tenen uns mètodes - heretats de temps ençà - també diferents. Ja que si no m’erro, en el referèndum també podries votar negativament - els que fossin d’Arenys - . Han sigut una petita anècdota. Anècdota de bombo i plateret que a contribuït a reforçar l’esdeveniment. Malauradament sempre hi ha qui està disposat a dóna’ls-hi la raó increpant-los. La fotografia que esperen els nostres detractors. Una anècdota a la vegada simptomàtica, símbol de les simpaties de les oligarquies, signe d’una democràcia amb croses.
Més d’un els hauria agradat tapar-nos amb un llençol, fent veure l’independentisme com un vell fantasma atrotinat. Però aquest fantasma sembla que fa por a més d’un defensor d’aquest Estat forjat a cop d’espasa i aliança matrimonial. Han dit que en els mitjans de comunicació feien un gra massa amb la cobertura mediàtica que estan fent - veritablement important i remarcable -, però el temps dirà. Jo m’imagino aquest acte d’Arenys d’avui com aquell set de juny de 1980 a Cardedeu, on un grup de sonats van demostrar que es podia fer televisió, en pocs recursos i en català. Qui ho hauria dit aleshores que una lluita d’una petita televisió local contra la única televisión nacional ens portaria a on em arribat?
Crec que això es el principi, el principi de la cohesió social que ens portarà cap a la independència. No es tracta de no ser espanyols. Es tracta de ser catalans, i que ens ho deixin ser.
SALUT I LLIBERTAT!
Coses de ratpenats
Per Marta Cordomí, dintre de Anècdota, General, NaturaFa uns dies vaig tenir el gust de participar en una sessió de seguiment dels ratpenats d’aigua de la conca del riu Tordera, dins del programa Quirorius, que utilitza l’estat d’aquests animalons com a indicadors de la salut del riu.
L’exercici consistia en desplaçar-se a un punt determinat del riu, en un transecte d’un quilòmetre. En aquest cas al municipi de Fogars de la Selva. Es captava l’activitat (el moviment) de la varietat de ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) en 4 estacions (a una 250 metres l’una de l’altra), entre canyissars i bosc de ribera, arran de la llera del curs baix de la Tordera. L’intentari començava 2 hores més tard de la posta de sol (hora solar, “per la mare de déu d’agost a les 7 és fosc”, que a l’estiu és 2 hores abans de l’hora per la què ens regim aquí).
Amb l’ajut d’un aparell detector, els ultrasons que emeten els ratpenats es tradueixen en una espècie de psicofonies que permeten interpretar els seus moviments, en base a una referència. A la plana aquesta web es poden comprovar les diferències sonores d’aquesta mena de psicofonies quiròptiques: el so que genera al pas d’un ratpenat comú o Pipistel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), una mena de rebombori de balbucetjos circulars; o bé ratpenat d’aigua que se’ns tradueix en una mena de metralladores que recorden gairebé la comunicació morseft i que és el què ens interessa de trobar per conèixer l’estat de salut i la riquesa del nostre riu.
A més del so que traduïm amb l’aparell, el seu moviment també és visiblement diferent, quan es té l’ocasió de veure’ls passar sobre l’aigua: la Pipistel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) sobrevola el llit del riu fent cercles espirals, amunt i avall, mentre que el ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) sobrevola el llit del riu arran del mirall fosc de la quieta aigua del riu.
Aquest anàlisi es fa cada estiu als mateixos llocs (als mateixos observatoris i als mateixos punts georeferenciats), i són un repetit indicador de com tenim els rius de Catalunya. Se’n poden consultar els resultats a www.ratpenats.org.
Amb la col·laboració d’en Sergi Travessa, i molt especialment dedicat a en Claudi Fitó.
La bandera de la marina mercant
Per Claudi Fitó i Díez, dintre de Cultura Catalana, SímbolsFa un parell d’anys l’Esquellot va organitzar una interessant conferència a càrrec d’en Jordi Bilbeny on s’explicava l’apropiació que n’ha fet Castella de la història catalana. Un exemple, ben documentat, és el del robatori de part de la iconografia catalana.
L’origen de l’actual bandera espanyola, tal i com la coneixem avui, prové d’un concurs organitzat per el rei Carles III, l’any 1785, per dissenyar una nova bandera que identifiqués al seu nou país Read the rest of this entry »