La gran majoria de usuaris del facebook són persones sense projecció pública que no desperten cap interès pel gran públic ni pels mitjans de comunicació.
Arriba però un dia, que de cop i volta algunes d’aquestes persones anònimes passen a tenir un interès per la població, sigui perquè han pujat un esglaó més a l’escala social o perquè han protagonitza’t un acte noticiable.
És aquell moment en que la premsa busca per la xarxa qui és aquesta persona anònima per treure a la llum el que s’amaga darrera d’aquells nom i cognoms.
A continuació uns quants casos reals per il•lustrar-nos com podem liar la troca per penjar informació a les xarxes socials quan no hauríem.

Un gran espia
La dona d’en Sir John Sawers penjava al facebook sense cap mena de restricció fotos de les vacances, dinars familiars i esdeveniments socials amb el seu marit. Un dia al seu marit,oh sorpresa!, el van nomenar cap del servei secret britànic i de cop tota la informació que no importava a ningú, podria ser emprat per l’enemic per extorsionar al pobre John. Un diari britànic va treure la notícia d’aquest fet i n’estic segur que el matrimoni dels Sawers deuria trontollar.


L’home que volia ser contradictori
En Jon Rosales era un jove que com tots els de la seva edat va tenir la genial idea de crear un perfil al facebook. Allà hi va penjar unes fotos vestit amb la samarreta de la selecció espanyola, per fer broma, perquè els seus amics saben que en Jon és d’aquests que mataria per poder veure un partit de la seva selecció, la basca, jugant un mundial. Un dia però, en Jon , oh sorpresa!, va ser detingut i acusat per pertànyer al moviment d’alliberament nacional basc. De cop van aparèixer a tots els diaris aquelles fotos, amb els titulars de “Etarres amb la samarreta de la selecció espanyola”. Davant d’aquests fets uns deien, segur que ho va fer per no aixecar sospites, d’altres li recriminaven la actitud amb un “què fas!?! De tu no ho hagués dit mai!”, els espanyols no entenien res, uns etarres amb la samarreta de la roja? I uns catalans van aprofitar per crear un grup al facebook demanant la il•legalització de la selecció espanyola per pertinença a una banda armada.

Un macarra a la Casa Gran
En Rubèn Novoa, militant de CDC i membre del secretariat de noves tecnologies va tenir una discussió pujada de tot amb el director de l’Agència Catalana de Notícies i l’editor de Directe.cat, així que els periodistes van buscar al seu perfil del facebook i oh sorpresa! En Rubèn havia penjat un parell de fotos compromeses, en una apareixia amb estètica skin i amb una pistola entre les mans i a l’altre convidant a una estàtua (amb una retirada a en Duran i Lleida) a fer-li una fel•lació.


El candidat que semblava més seriós
En Ray Lam, candidat del partit canadenc NDP per la circumscripció de Vancouver-False Creek, semblava que s’havia de menjar el món però, oh sorpresa! Algún periodista avispat va treure a la llum unes fotos que havia penjat el jove polític al facebook, en una magrejava a una noia i a l’altre uns amics li obrien els calçotets mentre el jove, amb els pantalons baixats somreia a la càmera. Poques hores més tard el candidat va haver de dimitir.


Estimats lectors, espero que aquest escrit us hagi servit perquè guardeu bé les fotos de les nits boges que mai se sap si algun dia us passaran factura.
