(Puntuació +2, 2 vots)
Loading ...Si el lector visita de tant en tant el blog, haurà constatat que tot i que en teoria és una pàgina de cultura, les inquietuds dels membres de l’Esquellot són molt més àmplies. Un exemple d’això és la proliferació d’articles sobre animals del nostre país. El politòleg Marc Sanjaume ens va parlar del tritó del Montseny i del ratpenat orellut alpí i la sociòloga Marta Cordomí sobre una sessió de seguiment de ratpenats a la conca del riu Tordera.
No em volia quedar endarrere i per això avui toca parlar de la vaca de l’Albera o també coneguda per la vaca fagina o a la Catalunya Nord també li diuen vaca massanesa (nom derivat del riu Massana).
El dia que vaig saber que existia la vaca fagina la meva reacció va ser la de: “Com? La vaca fagina? Per què no n’havia sentit a parlar mai!?”. Hi ha animals que no se sap ben bé per què però aconsegueixen molta popularitat com ara el gos d’atura català o el ruc català, però la vaca de l’albera és encara desconeguda pel gran públic.
La vaca alberesa és una autèntica relíquia genètica, potser la raça actual més pròxima als urs, els bous salvatges, que cinc-cents anys enrere poblaven tot Europa i que són els avantpassats de totes les races domèstiques. Són vaques que s’espavilen totes soles a la muntanya i que han sobreviscut en semillibertat gràcies a la seva capacitat de supervivència. Una vegada a l’any, com s’ha fet sempre, els ramaders capturen tot el ramat i tanquen les vaques per unes hores. Separen els vedells, desparasiten les mares i posen esquellots als que no en tenen. És l’esquellada de la vaca fagina, una feinada col•lectiva que el temps ha convertit en una festa.
La vaca de l’Albera se la coneix també com a fagina perquè quan baixa als boscos de faig s’alimenta dels fruits d’aquest arbre.
Actualment queden menys de 500 exemplars ja que ni produeix molta llet ni produeix molta carn, amb la qual cosa no és atractiva pels ramaders. Potser s’hauria d’enfocar la seva supervivència a la bona tasca que fan per desbrossar boscos i d’aquesta manera mantenir el paisatge i protegir-nos dels incendis.
Està considerada una raça en imminent perill d’extinció així que si algú la vol anar a veure, simplement ha d’anar al parc natural de la serra de l’Albera. Jo hi he anat i les he vist. Una molt interessant excursió que es pot complementar amb la visita al centre de recuperació de la tortuga mediterrània.
Una manera de no perdre el Nord, és mantenint la vaca fagina que circula tot l’any d’una banda i l’altre de l’Albera sense fer cas ni a la guàrdia civil ni als gendarmes.
Exemplar de vaca fagina
El dia 1 de gener de 2010, vàrem anar al Cap de Norfeus a veure els primers ratjos solars i després vàrem anar a pujar el Puig Neulós (1260 m). Vam sortir del veinat de Requesens on vàrem trobar tot un ramat de vaques fagines. Una gran riquesa per aquest indret, i una gran pèrdua per Catalunya i per la Serra de l’Albera si aquesta raça de vaca s’extingís. Crec important traspassar aquesta problemàtica al Departament de Medi Ambient de la Generalitat, si la persona encarregada s’estima Catalunya farà alguna cosa i intentarà posar-se en contacta amb experts, per tal de salvar aquesta raça.
Espero Montse que els de Medi Ambient posin fil a l’agulla amb aquest tema. Bon any i bona excursió vareu fer.
En una finca particular, a La Batllòria (municipi de Sant Celoni), també hi tenim quatre vaques fagínes que ens netegen el bosc. Això, és una prova per comprovar l´adaptació de les vaques en un bosc que no és de faig.
Cristina, estaria d’allò més bé que ens diguessiu com evoluciona l’espècie a la batllòria. Si ens passes una foto, la penjo a l’article