Per Marc Sanjaume, dintre de General, Natura
L'Orellut alpí ho sent tot des de les coves gelades; no li agrada gaire que li toquin les orelles.
Si fa uns dies xerràvem de ratpenats i tritons autòctons avui hem trobat una nova prou interessant. Resulta que s’ha descobert una nova espècie de ratpenat al nostre país. Aquesta, no és pas única com el Tritó del Montseny, però fins ara no se’n havia vist cap individu circulant per terres catalanes.
La troballa es va fer en una cova propera a Queralbs a 2.260 metres d’altitud. Es distingeix dels altres ratpenats per les seves orelles gegants i s’alimenta d’insectes igual que els seus germans d’altres tipus. Els biòlegs afirmen que costa molt de veure perquè habita a gran alçada i acostuma a hivernar a coves gelades per sobre dels 1.800 metres.
Els portagonistes de la descoberta han estat un cop més els investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers. No sabem, però, si amb aquestes orelles tan grosses també poden entendre el que diem els humans o només aquestes psicofonies quiròptiques que ens explicaven la Marta i en Sergi.
Tot un misteri l’Orellut.
Compartir
Tags: museu de granollers, nova espècie, orellut, ratapinyada, ratpenat orellut alpí, ratpenats
31 de agost del 2009
Per Marta Cordomí, dintre de Anècdota, General, Natura
Fa uns dies vaig tenir el gust de participar en una sessió de seguiment dels ratpenats d’aigua de la conca del riu Tordera, dins del programa Quirorius, que utilitza l’estat d’aquests animalons com a indicadors de la salut del riu.
L’exercici consistia en desplaçar-se a un punt determinat del riu, en un transecte d’un quilòmetre. En aquest cas al municipi de Fogars de la Selva. Es captava l’activitat (el moviment) de la varietat de ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) en 4 estacions (a una 250 metres l’una de l’altra), entre canyissars i bosc de ribera, arran de la llera del curs baix de la Tordera. L’intentari començava 2 hores més tard de la posta de sol (hora solar, “per la mare de déu d’agost a les 7 és fosc”, que a l’estiu és 2 hores abans de l’hora per la què ens regim aquí).
Amb l’ajut d’un aparell detector, els ultrasons que emeten els ratpenats es tradueixen en una espècie de psicofonies que permeten interpretar els seus moviments, en base a una referència. A la plana aquesta web es poden comprovar les diferències sonores d’aquesta mena de psicofonies quiròptiques: el so que genera al pas d’un ratpenat comú o Pipistel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), una mena de rebombori de balbucetjos circulars; o bé ratpenat d’aigua que se’ns tradueix en una mena de metralladores que recorden gairebé la comunicació morseft i que és el què ens interessa de trobar per conèixer l’estat de salut i la riquesa del nostre riu.
A més del so que traduïm amb l’aparell, el seu moviment també és visiblement diferent, quan es té l’ocasió de veure’ls passar sobre l’aigua: la Pipistel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) sobrevola el llit del riu fent cercles espirals, amunt i avall, mentre que el ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) sobrevola el llit del riu arran del mirall fosc de la quieta aigua del riu.
Aquest anàlisi es fa cada estiu als mateixos llocs (als mateixos observatoris i als mateixos punts georeferenciats), i són un repetit indicador de com tenim els rius de Catalunya. Se’n poden consultar els resultats a www.ratpenats.org.
Amb la col·laboració d’en Sergi Travessa, i molt especialment dedicat a en Claudi Fitó.
Compartir
Tags: catalunya, ratpenat, riu
29 de agost del 2009
Per Clara, dintre de Cròniques des de la Catalunya (del) Nord, Opinió
En resposta a l’article d’opinió que, tant generosament, Felix de Azúa va dedicar a la Catalunya Nord al diari El Periódico del 26/08/2009:
A vegades em sorprenc de com la gent és capaç de fer una anàlisi exhaustiva de la situació concreta d’un lloc havent-lo trepitjat només unes hores. Tots sabem que les aparences enganyen i que s’ha d’anar amb els ulls ben oberts per poder intentar percebre i comprendre la realitat d’una zona. Per això, em dóna la sensació que l’article que ha dedicat Felix de Azúa a la Catalunya Nord és fruit d’una primera impressió que s’ha quedat en això, en no voler endinsar-se per saber quina és la situació que realment existeix a l’altra banda dels Pirineus. Crec que és poc raonable intentar valorar l’estat d’un territori després d’una breu passejada a la ciutat més important de la zona. Malament aniríem si la gent es formés una idea de com som els catalans del sud i en quina situació estem després d’una breu passejada per Barcelona. Si és així, ja podem plegar veles. Després de passar uns mesos vivint a Perpinyà, puc afirmar que aquesta ciutat és catalana i que està habitada per catalans. Evidentment que, al passejar-hi, hi trobarem francesos, però també trobem espanyols quan passegem per la Catalunya Sud i no per això deixem de ser catalans. Es farien creus dels establiments que parlen català a Perpinyà i per no dir de la quantitat d’associacions que treballen per difondre la llengua i la cultura catalana. Dit això, m’ofereixo a ensenyar-li la veritable ciutat catalana, quan vostè vulgui.
La resposta de la Clara també ha estat publicada al diari El Periódico de dia 27/08/2009
Compartir
Tags: Catalunya Nord, Felix de Azúa
27 de agost del 2009
Per Marc Sanjaume, dintre de Natura
L'avi tritó és molt simpàtic; va ensenyar al nostre tritó a fer ratafia fa 5 milions d'anys.
La descoberta del Tritó del Montseny ara fa 30 anys va suposar tota una revolució pel món amfibi. De fet, no va ser fins fa quatre anys que es van confirmar les sospites dels científics experts en la matèria: el Tritó del Montseny és una espècie endèmica i separada dels seus cosinets pirinencs. Tal com expliquen els científics l’espècie es va començar a diferenciar de la resta ara fa 2 milions d’anys, de la mà de l’aparició del massís del Montseny.
El nostre tritó també somriu de tant en tant; es vol fer de l'Esquellot.
Ara que els seus besavis mexicans són en perill d’extinció, els tritons de la nostra terra deuen estar força tristos. És per això que hem de recordar la importància de que existeixi aquesta població al Montsenty que compta amb uns 1.500 exemplars i és una de les més petites d’Europa. Una veritable minoria nacional tritonenca. Defensem-la.
Defensar el Tritó no és cap delicte! El Tritó decideix decidir.
Compartir
Tags: montseny, tritó, tritó del montseny
26 de agost del 2009
Per Pere Coma, dintre de Cultura Catalana
Tags: balcó, Cardedeu, Festa Major, senyera
4 de agost del 2009
