Us sona el nom d’Esteve Fortuny? Segurament, d’entrada, sonarà a pocs. El nom és ben corrent.
L’Esteve va actuar amb el seu grup a Cardedeu el 15 d’agost de 1986 (aleshores jo tenia un anyet acabat de fer). Havia de ser un concert normal però no ho va ser.
La mort va venir a buscar el guitarrista, compositor i arranjador de bona part de les cançons de la Companyia Elèctrica Dharma a dalt de l’escenari, fent el que era la seva passió. Després de quatre dies en coma a l’Hospital Clínic de Barcelona finalment se l’emportava.
La seva desaparició va suposar un cop fort per la Dharma, on continua essent present i recordat a cada concert. La seva mort va qüestionar la continuitat del grup en molts que veien l’Esteve com l’ànima del grup, però el mateix dia del seu enterrament el grup afirmava la seva voluntat de continuar.
El músic va rebre la seva primera formació de la seva mare, cantant de l’orfeó de Sants. Nascut al 1954 al barri de Sants va entrar al Liceu al 1968 i en sortí al 1972 preferint “l’aventura de la composició a l’academicisme de les aules. Després de l’experiència del grup Els llums format per ell i dos dels seus set germans i passar per les formacions Roda, Fang i Disbauxa, on també tocava el contrabaix, el 1974 sorgia La Companyia Elèctrica Dharma entre els membres d’una comuna “hippy”.
La Dharma naixia sota la influència del rock nord-americà i britànic en uns moments de forta mobilització social.
La Companyia va aconseguir un so característic i unes melodies populars. Fa poc en una conversa un amic rebufava al dir-li que havia anat a un concert de la Dharma i contestava “fa temps els seguia a tot arreu però ara sempre és el mateix. Amb aquella tenora que se’t fica a dintre del cap”. Com si els Rolling, en BruceSpringsteen o elsU2 s’haguessin renovat gaire…
La valoració d’un grup sempre serà subjectiva però crec que amb la Dharma hi han uns quants fets de valor objectiu inegables:
- el dinamisme que transmeten tant les seves cançons com les seves actuacions.
- el seu compromís social i nacional.
- haver aconseguit un so característic únic i incomparable, caracteritzat per la introducció d’un instrument tradicional dintre d’un grup modern.
- l’arrelament popular que tenen les seves cançons, la majoria de les quals parteixen de cançons tradicionals. Qui no ha cantat la Presó del rei de França?
El setembre de l’any passat es va llançar una campanya per tal de recordar Esteve Fortuny en un carrer de Barcelona en la proximitat del 25è aniversari de la seva mort. Aquest campanya em va portar unes preguntes automàticament al cap: Cardedeu l’homenatjarà? L’hi dedicarà un carrer? Un concert? La Dharma tornarà a tocar a Cardedeu?


Home.. potser si que ens sona el nom de l’Esteve Fortuny, eh…? El que la gent no devia saber tant és que va caure a Cardedeu…
També havia pensat de parlar-ne, tot seguit. Un anyet, tenia en Gingi! Ai saleru!
xD
*m!
L’Elèctrica Dharma és un grup ben bo, i estaria molt bé que vinguessin per festa major, llàstima que crec que no volen venir…
Marta, en regla general quantes persones d’un grup de 10 creus que identificaran directament la persona amb el nom sense dir-lis que era membre de la Dharma? Jo crec que encara gràcies que n’hi hagi una en regla general. Clar que hi hauran grups que compensaran.
Claudi? com saps que no volen venir?
Crec que fa uns quants anys els del garitu (de quan encara no remenaven les cireres en Pere, en Sanja, la Curdo etc) van contactar amb ells per portar-los per la festa major i pel que es veu, van dir que no, que els hi donava mal rotllo venir a Cardedeu.
Almenys aquesta és la història que a mi m’ha arribat.
Efectivament, fa uns quants anys en una revista de tirada nacional (crec que era el Presència però no recordo l’any) van afirmar en una entrevista que no tornarien mai a Cardedeu perque, tal com diu en Claudi, els dona ‘mal karma’. Una pena! Jo, que sóc una mica més gran que vosaltres, si que recordo la mort de l’Esteve a Cardedeu tot i que en aquells temps no coneixia massa la seva música.