Esquellot.cat | Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, esdeveniments i opinions polítiques sobre Catalunya.

Ahir dia 2 de juliol, al vespre,  hi va haver una vesprada músicofestiva al mai prou admirat cinema Alhambra de La Garriga: 1959 – 2009: 50 anys de la Nova Cançó.

Desafiant vilment la convocatòria del macro-concert d’U2 a Barcelona, l’espai va acollir les actuacions de la Coral Ariadna cantant cançons d’en Llach i en Raimon, el Cor de Sarabanda cantant Pau Riba i Ovidi Montllor, i la projecció dels films de Raimon, de Carles Duran, i La Nova Cançó, de Francesc Bellmunt. L’acte va servir per presentar l’associació cultural Amics de Miquel Porter i els nous projectes del Cineclub de La Garriga.

En parlar de la Nova Cançó catalana, sovint s’hi relaciona directament el festival de Canet de Mar, com a escenari d’aquest mateix moviment als anys setanta.
Bé, resulta que en aquell mateix moment a Cardedeu hi havia molt moviment en aquest sentit i, de fet fou el poble pioner - entre moltes d’altres coses - en organització de concerts d’aquest tipus, a l’aire lliure, desafiant la policia i anant a contracorrent amb l’ordre establert. Al parc dels Pinetons s’hi van fer els primers concerts de jazz i de Nova Cançó a la fresca, que aplegaven milers de persones a l’ombra dels pins, i sota la sospita de la policia. La fórmula del Woodstock havia arribat a Cardedeu de mans del seu jovent més actiu.

Diuen que justament va ser convocats per una d’aquelles programacions, que la gent de La Trinca - gent que després remenarien les cireres televisives amb la productora espanyola Gestmusic - va treure el nas per Cardedeu. Van preguntar als joves organitzadors per com s’ho feien i com ho tiraven endavant. Es veu que fruit d’aquest interès, i amb prou més pressupot i també molta més difusió, ja que la gent de la Trinca era un referent, van organitzar el festival al seu poble: Canet de Mar. Així és que les sessions musicals de Cardedeu es van estancar en l’àmbit comarcal i les rodalies, des del voluntariat de la gent (jovent hippie i antisistemes de l’època) que ho va engegar amb tot l’entusisme, i el festival de Canet ha passat a la història com a exemple d’una època. Hi ha qui diu que una colla de jovent (que ara ja no és pas tan jovent) de Cardedeu se’n va estar d’anar mai a Canet, per recel amb aquest plagi del festival que havien ideat.

El 2005, trenta anys més tard de tot això, i sense saber de tant bona tinta tot aquest precedent, i no essent pas la mateixa gent sinó saba nova, l’Associació Cultural l’Esquellot - una colla de jovent de Cardedeu - vam engegar el 1r Cicle de Cantautors dels Països Catalans en homenatge a l’aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor, acollint joves referents de la cançó d’autor, com és ara en Cesk Freixas. En els següents anys, passaríem a batejar el festival amb el nom de Tastautors, que enguany ha complert la 5a edició.

Un dia rescatarem de l’arxiu de Ràdio Televisió Cardedeu - la primera televisió catalana  i la primera televisió local que data també de l’època - aquests històrics documents audiovisuals i tornarem a veure l’Ovidi als Pinetons.

Cartell de l'Atalaia de 1964, "revista parlada" que es feia a Cardedeu per tractar temes d'actualitat.

Compartir