Esquellot.cat | Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, esdeveniments i opinions polítiques sobre Catalunya.

Sempre he estat un ferm partidari de l’aprenentatge de la llengua anglesa, cada dia que passa em lamento de no saber més anglès i aprofito la mínima ocasió que tinc per practicar aquesta llengua ni que sigui mirant pel•lícules en versió original.  Com em costa l’anglès!
L’anglès ens obre a un món científic, cultural i econòmic major del que tenim en la nostra pròpia llengua i que tampoc les llengües veïnes ens poden donar.
El ciutadà català que només parla català i la llengua oficial del seu estat, sigui l’espanyol, el francès o l’italià es veu bombardejat per la cultura de la metròpoli provocant en molts casos una assimilació cultural.
Per sort a Catalunya, si una persona només parla anglès, viu d’allò més limitat, i els catalanoparlants hem de fer que al nostre país, la llengua més útil segueixi essent la nostra.

El lector haurà notat com n’és de partidari aquest blocaire de l’aprenentatge de l’anglès no obstant el catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid el Sr. Juan Carlos Moreno Cabrera m’ha fet reflexionar amb una conferència que va donar a Ourense i que per sort algú va penjar un tros al youtube:

Moltes vegades haurem sentit el comentari de “a Espanya la gent no sap idiomes”, bé aquesta afirmació s’hauria de matisar, si la persona que ha fet aquesta afirmació es refereix a l’Estat Espanyol, podríem dir tot el contrari, aquest és un dels països del món on la població té més domini de llengües ja que hi ha uns quants mil•lions de persones que parlen com a mínim dues llengües que són els parlants de català, gallec, basc, asturià, aragonès, occità etc. Si que és veritat que hi ha una bossa important de parlants de l’espanyol que tristament només sap la llengua que parla.

El catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid el Sr. Juan Carlos Moreno Cabrera pensa que per un espanyol, li és més útil el català que no pas l’anglès. És cert que per un segment determinat de la població l’anglès pot ser molt important però per molts altres segments els hi seria molt més útil i fàcil aprendre català que no pas l’anglès.

És per això que una població de Màlaga, Ardales, ha aprovat en el ple municipal una moció per promocionar el català entre els seus ciutadans. Així que subvencionaran a les persones que vulguin aprendre català i dotaran del material necessari  per aprendre’l a la biblioteca municipal.
Aquesta moció demana a la Junta d’Andalusia que creï a totes les escoles oficials d’idiomes les assignatures de català, gallec i èuscara.

Potser si estiguéssim en un estat on no hi hagués el nacionalisme lingüístic que hi ha per desgràcia a l’estat espanyol, francès i italià, i que molt bé explica el lingüista Moreno Cabrera en el seu llibre “El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva”, això seria un fet normal.

Ha hagut de ser a Ardales, un poble on molts dels seus habitants van marxar a Blanes a treballar i on probablement hi hagi més fills d’aquest municipi a la Costa Brava que no pas a Màlaga. Tothom a Ardales té un familiar, un amic o un veí que viu a Blanes.  No li estranyi doncs al lector que la moció fos aprovada a l’ajuntament per totes les forces polítiques, inclosa la Falange Española Auténtica, present amb un regidor.

Diuen que una flor no fa estiu, i se’m fa difícil pensar que algun dia els castellans canviaran la seva mentalitat en favor del multilingüisme.  Fa un parell de dies em van explicar la següent situació:  hi ha una noia d’orígen equatorià que va venir amb la seva familia quan tenia 10 anys a Catalunya, a casa seva, tot i que els pares només parlen castellà, els fills que han crescut a Cardedeu van aprendre de seguida el català. Aquesta noia ara viu a Madrid i treballa en un restaurant, un dia van venir uns clients catalans i ells que és cambrera, com és natural, els va atendre en català, llengua que ella domina perfectament i que era la llengua dels clients. El propietari del restaurant quan va sentir que parlava en català li va dir: “no tornis a parlar en català amb els clients”. Ells va respondre, si quan venen clients anglesos els atenc en anglès, perquè no hauria de fer el mateix en català?.  El propietari enfurismat li va respondre, “Som a Espanya i al meu restaurant està prohibit el català!“. La mare d’aquesta noia, després d’explicar el que li va passar a la seva filla deixà anar el comentari de: “si que són provincians els de Madrid!”.

Compartir