Un any més el grup enderrock i ARC, han publicat l’Anuari 2009 de la música i l’espectacle als Països Catalans. I com podeu veure els Tastautors es mantenen com el cinqué festival de cançó d’autor amb un increment del 32 % de públic.

Estol.cat Xarxa de blocs temàtics escrits en català
Acudits.net El directori d'humor i acudits més gran, i en català
Una estudiant de moda Tendències, moda, teixits, tècniques, passarel·la, marques...
Detennis.cat Bloc del món del tennis en català: jugadors, atp, marques, material de tennis, tècnica, clubs…
Bitscatalans.com Bloc sobre tecnologia, hardware, software, Web 2.0, web social, TIC...
Mónverd.org Bloc sobre medi ambient, reciclatge, natura, fauna i flora...
Disse.cat Disseny gràfic, Inspiració, tipografies, Internet 2.0, usabilitat, colors,
Cinergia.net Crítiques, novetats a la Cartellera, festivals, premis, cinema underground, males i bones produccions, festivals...
Esquellot.cat Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, events i opinions polítiques sobre Catalunya.
Marrameu.com Bloc de Música: grups, solistes, música en general, música catalana, concerts, concerts a Barcelona, crítiques, notícies musicals…
Videoclips.cat Molts videoclips de música catalana, aquets videoclips són votats per el usuaris.
Espaidefutbol.com En el fons tothom hi entén de futbol. En aquí parlem de futbol, en majúscules.
Humanicat.org Bloc on es parlarà de Drets Humans, Pacificació, Cooperació, Desenvolupament i Immigració a través dels mitjans
Lletresdebatalla.com
Informació actualitzada i de qualitat sobre el món de la literatura
Un any més el grup enderrock i ARC, han publicat l’Anuari 2009 de la música i l’espectacle als Països Catalans. I com podeu veure els Tastautors es mantenen com el cinqué festival de cançó d’autor amb un increment del 32 % de públic.

Si hi ha algun partit que s’ha caracteritzat per dir una cosa i fer-ne una altre de contrària aquest és el PSOE. No m’allargaré en la explicació, només cal recordar quina és la campanya que va fer aquest partit durant les eleccions europees:

I quina ha estat la primera actuació de la euro parlamentaria Maria Badia?, votar a l’Alejo Vidal-Quadras com a vicepresident del parlament europeu.
Al seu blog hi podem trobar “perles” com aquesta:
Avui també hem presentat les tanques de campanya que simbolitzen les dues Europes: la de la dreta que se’n va, i la de l’esquerra que volem que entri. El missatge és clar: volem que la gent vagi a votar pensant en el que s’hi juga.
A mi em sembla molt bé que la Maria Badia voti al PP, de fet penso que el PSOE i el PP podrien presentar-se junts a les eleccions, el que no m’agrada és que menteixin.
Què és el que s’assembla més a un espanyol d’esquerres? Un espanyol de dretes.
Actualització 06/10/2009
Rectificar és de sabis i he de dir que finalment la Maria Badia, potser per les critiques que li estaven plovent abans que anés a votar, no va votar a en Vidal Quadras, tal i com ella mateixa explica al seu blog.
De totes maneres els socialistes es posen moltes vegades d’acord amb el PP, sobretot si és per anar contra la llibertat del poble català. D’exemples en tenim molts com ara quan han votat en contra de poder realitzar referèndums per la independència a poblacions tan properes com aquestes:
Municipis que han rebutjat una moció a favor de realitzar una consulta:
Avui m’he quedat sorprès al veure una notícia del canal 9, no és que l’hagi pogut veure per la tele, ja que a Cardedeu per desgràcia no podem veure totes les televisions en la nostra llengua però per sort existeix Internet.
Vegin el video clicant al següent enllaç:
Els del canal 9 són uns pancatalanistes
Pel qui tingui mandra a escoltar aquest curt video, primer el periodista dels informatius del canal 9 presenta la notícia en valencià, després conecten amb una reportera que tenen a Palma i aquesta explica els fets en català central i finalment surt el conseller de salut del govern de les Illes Balears que s’expressa en mallorquí.
Vista la seva increïble tasca duta a terme els darrers temps, cal espetegar un irònic i agre “moltes gràcies” a la classe política del nostre país (exceptuant-ne comptadíssimes excepcions!). Moltes gràcies perquè governeu sempre amb el poble i per al poble: la vostra democràcia és tan participativa com una sínia i nosaltres en som el ruc.
Moltes gràcies perquè aproveu lleis educatives sense haver trepitjat mai una classe d’institut. Moltes gràcies perquè banalitzeu electoralment l’allau migratòria que ens afecta, i no afronteu ni els problemes personals dels qui emigren ni el xoc social que causa a casa nostra. Moltes gràcies perquè us congratuleu pels èxits quan Espanya, sorneguera i rient per sota el nas, us torna tard i de mala gana algunes engrunes del nostre pa sencer. Moltes gràcies perquè, com a bons fills de la transició, esborreu i dividiu amb silencis l’àmbit cultural català, com si entendre’s amb els germans fos una ofensa a l’amo. Moltes gràcies per no voler admetre en públic ni posar remei a l’agonia de la nostra llengua.
Moltes gràcies per tot allò que no cap en aquestes línies i seria massa gruixut de dir. I, per últim, moltes gràcies, quan llegiu aquest text, per no incloure-us directament i sense pensar al minúscul grup de les comptades excepcions.
Article publicat també al diari El punt
Les paraules del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, segur que han fet riure més d’un kurd aquests dies. Aquest diumenge Erdogan, a mitja reunió del partit islàmic conservador AKP, instà la Xina a aturar l’assimilació dels uigurs. Acusà la dictadura comunista de forçar l’emigració cap a les terres d’aquesta minoria nacional per dissoldre-la i de reprimir-la; acabant amb una frase lapidària “cap Estat que s’oposi a la vida i als drets humans pot garantir la seva prosperitat”.
Li podríem preguntar si també parlava per Abdullah Öçalan, president del Partit dels Treballadors Kurds, PKK, condemnat a mort i després a cadena perpètua; que el seu govern manté confinat en empresonament solitari al mig de la Mar Màrmara i que, segons organismes internacionals, d’entre tortures i maltractaments múltiples són curiosos els índex d’Estronci i Crom que presenta, segurament per enverinament radioactiu, que li permetrà viure pocs mesos més.
Recordin: “cap Estat que s’oposi a la vida i als drets humans pot garantir la seva prosperitat”. Llarga vida a Erdogan.
Moltes vegades he sentit dir frases lapidàries com “No aconseguireu mai la independència”, “L’època de les independències ja ha passat, ens hem d’obrir i no fer més fronteres”, “Catalunya és Espanya, us agradi o no” etc. Segur que el lector n’ha sentit de semblants. Un bon antídot per combatre aquests tristos i falsos arguments és visualitzar aquest gif animat on es mostra el desmembrament del imperi espanyol.

Paciència catalans ens queden pocs anys dins de l’estat espanyol.
Us sona el nom d’Esteve Fortuny? Segurament, d’entrada, sonarà a pocs. El nom és ben corrent.
L’Esteve va actuar amb el seu grup a Cardedeu el 15 d’agost de 1986 (aleshores jo tenia un anyet acabat de fer). Havia de ser un concert normal però no ho va ser.
…abans de començar l’actuació el guitarrista ja es trobava malament i es queixava de mal de cap. No obstant això, va iniciar-se el concert després de prendre una aspirina sense donar-hi importància. Però el cap de poca estona, quan interpretaven la tercera cançó, va caure en rodó a l’escenari i va haver de ser retirat i ingressat a l’hopital… Read the rest of this entry »
Ahir dia 2 de juliol, al vespre, hi va haver una vesprada músicofestiva al mai prou admirat cinema Alhambra de La Garriga: 1959 – 2009: 50 anys de la Nova Cançó.
Desafiant vilment la convocatòria del macro-concert d’U2 a Barcelona, l’espai va acollir les actuacions de la Coral Ariadna cantant cançons d’en Llach i en Raimon, el Cor de Sarabanda cantant Pau Riba i Ovidi Montllor, i la projecció dels films de Raimon, de Carles Duran, i La Nova Cançó, de Francesc Bellmunt. L’acte va servir per presentar l’associació cultural Amics de Miquel Porter i els nous projectes del Cineclub de La Garriga Read the rest of this entry »