Hi ha moltes maneres de defensar Catalunya, tots coneixem persones compromeses que prenen part a la lluita per la supervivència del nostre poble. En tenim en molts àmbits, des del fabricant que etiqueta els seus productes en català, els voluntaris per la llengua, els que van a Brussel•les per manifestar-se etc
Hi ha dies però que et quedes sorprès per trobar-te un independentista dins de la boca del llop. És el cas de la Karmele Marchante, que és periodista i que els darrers anys l’hem vist treballant a molts programes de televisions espanyoles de temàtica del cor.
La Karmele va participar a un programa que es diu “Supervivientes” (supervivents en català) on una colla de concursants havien de sobreviure en una illa del Carib. En una de les discusions que tenien els concursants va dir el següent
<Karmele>-No sé per què vosaltres, els espanyols, sempre repetiu les coses diverses vegades…
<concursant espanyola>-Què vols dir? Que tu no ets espanyola? -pregunta sorpresa la companya.
<Karmele>-No, jo sóc catalana.
La periodista l’any 2008 va declarar al diari l’Avui i al programa “El Club” de Tv3 que era Independentista, votant d’Esquerra i admiradora de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Per si no n’hi hagués prou aquesta setmana al canal de televisió espanyol Tele5, van fer un debat sobre la selecció espanyola. Com era de preveure en aquest tipus de programes espanyols on guanya qui més crida, tots els tertulians (que no periodistes), com també el públic present, estaven a favor aferrissadament de la selecció espanyola. Bé, tothom no, enmig d’aquest ambient tan hostil hi havia la Karmele, la tortosina més valenta, dient que ella li agradaria que hi haguessin les seleccions catalanes.
Entre els tertulians hi havia en Jorge Javier Vázquez, per uns català, per mi espanyol nascut a Catalunya, recriminant a la Karmele que defensés coses com les seleccions catalanes que no interessen a ningú, ni a Catalunya (entenc que al gueto on va créixer aquest home deu ser així).
Recordem que en Jorge Javier Vázquez és un personatge que va qualificar de “paleto” (que en català voldria dir ser de poble, de pocs modals etc) a en Josep Lluís Carod Rovira per respondre en català, a Barcelona, a una periodista que li feia les preguntes en castellà. Aquest odi al país on va néixer és una de els raons que expliquen perquè ara visqui a Madrid.
Aquests programes que són seguits per molts residents als Països Catalans, només pel fet que vegin a una persona defensant la independència ja és una gran tasca perquè si no sentissin a la Karmele, probablement no sentirien a cap partidari de la independència.
Gràcies Karmele!
Actualització del 21/06/2009
Ha aparegut a la premsa que divendres passat una contertuliana de la cadena espanyola (i espanyolista) T-5 , va declarar per televisió que “els catalans són sis milions de burros” per voler seleccions nacionals catalanes”
Després que n0 s’estranyin que cremin una pantalla on projectaven un partit de la selecció espanyola, a Terrassa, organitza’t per T5. Qui sembra vents, recull tempestats. Imagineu-vos la pressió que ha de suportar la Karmele quan està a la feina. Endavant Karmele!

Karmele Marchante

Només demanar una mica de respacte per Badalona i els badalonins, aquesta és un gran ciutat i ja n´hi ha prou d´estigmatitzar-la.Jo m´he criat en la part més profunda del gueto i us hi puc assegurar que hi són molts els que ens hi sentint tant catalans com qualsevol persona de Vic,Olot o Tortosa.Us asseguro que Badalona és un ciutat catalana com la que més, encara que obviament també n´hi ha espanyolistes com a qualsevol altre ciutat gran.
Frederic, no volia faltar el respecte a ningú. Només afegir al teu comentari, que penso que és molt fàcil ser catalanista o independentista a Vic o a Solsona, però els qui viuen a l’àrea metropolitana no tenen la vida tan fàcil. Tan catalana és la ciutat de Badalona com la de Banyoles, els qui esteu al peu del canó en un ambient tan hostils feu molta feina de fer país.
Ànims i no defalliu.
Tal com comentem a la R.C.C. :
Com estem els catalans; com que ens fan poques festes i tenim pocs abanderats, es veu que ens tenim que apuntar a un bombardeig per tal de celebrar qualsevol inesperada espurna nacionalista que salti.
Així ho comentaven l’altre dia al pa. Deien que una periodista anomenada Karmele Marchante, es va proclamar catalana ans que española en el programa de Tele5 ‘Salvame’, i es va mostrar a favor de les seleccions catalanes. Això que d’entrada pot semblar un atrevit suport a les causes catalanes i catalanistes en un medi que podríem dir ‘hostil’, només cal veure la reacció de la resta de contertulians i del públic a les paraules de Karmele, em desperta la més ferma sospita sobre la veracitat i espontaneïtat de dites paraules. Primer perquè a la tele tot està sota guió, i no s’entra en temes conflictius gratuïtament, sinó que de ben segur la reacció a les paraules de la periodista estaven més que previstes, i més en un programa com ‘Salvame’ que es val especialment de polemitzar els temes que toca. Crec que tot estava calculat, la reacció del presentador Jorge Javier Vázquez, que proclamant-se també català però contrari a la seleccions catalanes, juntament amb la seua família i amics catalans, va posar en evidència que aquestes coses només són deliris de quatre exaltats, i que només fan que enemistar-nos amb els homes i dones de bé nacionalistes espanyols, i que moltíssims catalans són espanyols, com ha de ser i va referendar el públic amb fervorosos aplaudiments.
La mateixa periodista, potser per fer-se perdonar, va anar a ballar amb la mamarota amb camisa de ‘la roja’ que pul•lulava per allà darrere. Les paraules de Karmele Marchante poden regalar-nos les orelles als necessitats de reafirmacions patriòtiques, però en el fons em fan pudor de socarrim, i de necessitat de pujada d’audiència.
No es que tingui jo un perquè per dubtar del catalanisme de la Karmele, però si que dubto de l’oportunitat, del lloc i del moment.
Mai s’ha vist que el que venta el blat es posi a contravent.
Lluís F., Notícies del C. de C. .