- Ei pare, avui n’has fet un gra massa. Només penses en tirar-te les teves amants. La mare i jo estem molt enfadats, per culpa teva fem tard!.
Els tres es dirigiren cap a la porta d’entrada de la llotja presidencial i tot seguit començà a sonar la marxa reial. El públic respongué amb una sonora xiulada que incomodà a totes les autoritats.
Aquest podria ser el relat de la famosa final de Copa entre el Barça i l’Athletic Club de l’any 2009 si no fos perquè això succeí el 9 de setembre de 1989 quan s’inaugurà l’estadi olímpic de Montjuïc.

El públic assistent pità a la familia reial
Televisió Espanyola que retransmetia la cerimònia en directe per a tot l’estat tallà les imatges de la sonora xiulada i passà uns imatges de la construcció de l’estadi. El ciutadans que seguien atents des de les seves cases la retransmissió no van percebre així la cruel realitat.
Em venen al cap les paraules del personatge de ficció “V” a la genial pel·lícula dels germans Wachowski: “L’artista menteix per mostrar la veritat, el polític per ocultar-la”.
El partit que governa la diputació de Barcelona, la capital del Principat, la Generalitat de Catalunya i el govern de l’Estat podriem dir que tenen “els collons pelats” de colar-nos gols manipulant imatges.

El PSOE acaba de marcar un gol !
Potser l’exemple més famós va ocórrer a l’any 1986, en ple Mundial de Futbol a Mèxic, en Butrageño marcà un gol per la selecció espanyola. El fet aïllat no tindria més transcendència si no fos pel que va passar després. En aquella època, recordem pels més menuts, que només existien 4 televisions: Tv1, Tv2, Tv3 i TvCardedeu. Durant el “telediari” de televisió espanyola, que era molt seguit a les Espanyes, van colar la paraula “PSOE” durant unes dècimes de segon després del gol d’en Butrageño. Un clàssic exemple doncs de publicitat subliminal. El cap d’informatius en aquells temps, el Sr Enric Sopena, que ara és el director del diari progre El Público s’excusava no fa gaire d’aquest episodi dient simplement que havia estat culpa del PP.
Així que…

Fés cas al Sr Monegal: Alerta!

Estarem alerta Claudi, quin gran article!
“En aquella època, recordem pels més menuts, que només existien 4 televisions: Tv1, Tv2, Tv3 i TvCardedeu.”
Un bon bloc teniu, sí senyor.
Aaaaaah, ja ho veuen.
[...] No hi ha manipulació i qui ho digui està en contra de la llibertat d’expressióesquellot.cat/2009/05/22/no-hi-ha-manipulacio-i-qui-ho-digui… per PellRoja fa pocs segons [...]
Bon article, si, però borra un poc més això de “psoe” de la imatge de la part dreta, que és veu un poc encara
(sols es una petita aportació, espere que no et sente mal)
Salutacions!
Bon Dia Pere,
La veritat és que aquestes dues han estat les millors imatges que he trobat del famós episodi, no tinc cap programa de tractament de fotos i per tant no he retocat mai cap de les imatges que he penjat en els articles que he escrit.
Gràcies per la aportació!
Claudi
Em sembla que són imatges de moments diferents per la posició del futbolista. Deuen correspondre a moments correlatius, quan les lletres desapareixen i apareixen.
Salut