Avui, Televisió de Catalunya ha començat a emetre la serie documental on 24 personalitats del nostre país, ens transmetran el sentiment i la seva visió per un indret, que segons ells, és un tresor de Catalunya.
Només he pogut veure el tercer “paisatge”, el Delta de l’Ebre. Realment, no l’he reconegut, unes imatges que m’han costat d’identificar. A l’estil de la revista Descobrir, ens han dibuixat un paisatge idíl·lic, un paisatge “folklòric”, si se’m permet l’adjectiu. Segurament serà per fer augmentar l’autoestima dels catalans, aquesta acció que sembla que s’està posant de moda.
La veritat és que em tenen intrigat, vindran a entrevistar alguna personalitat per parlar de la plana del Vallès? o potser aniran a fer una entrevista algun pagès de Bracons? enxamparan a un jove ben plantat de Bescanó tot bevent d’una bota de vi amb una torre de la MAT al seu darrera?
Tot i així, el programa paga la pena, però siguem una mica més realistes, que tampoc no passarà res.

Oh! PereComa trencà el malefici del no-post-isme!

Però si és el país que tenim… flors i violes i romaní!
*m!
Una de les victòries del pujolisme va ser la de construir un relat nacional lligat a aquesta Catalunya idíl·lica que comentes. Sembla ser que el postpujolisme no ha pogut superar o canviar aquest relat i continuem ancorats a Montserrat i el Pedraforca. Potser per això som al (post)pujolisme i no pas a un altre lloc. En fi, sempre quedarà la Raquel Sans amb el seu “helicopteru”
És normal que això passi ja que tota l’estona estem parlant de paisatge. Si parlessim de territori ja serien figues d’un altre paner… Un paisatge sempre és folklòric. O no?
PAISATGE m.: cast. paisaje.
|| 1. Aspecte, vista que presenta un paratge natural, sobretot de camp o muntanya. Paisatge, tirada de país: Terrae plaga, terrae regio, Lacavalleria Gazoph. N’és inmens lo paisatge | que s’ovira conreat, Aguiló Fochs foll. 56. La soletat atreu i estemordeix tot a l’ora en aquest paisatge dantesc, Massó Croq. 16.
Marc,
tot i les crítiques que pot rebre el programa, en la globalitat, penso que s’està superant la visió del país a base de montserrats i barretines. Si anem a filar prim, el programa mostra 27 paisatges d’arreu del principat, anem millorant.
Un altre problema és el territori que engloba, només del principat.
Això no és una mica com “Murcia qué hermosa eres!” ?
Just quan llegia el comentari d’en Marc va vingut al cap la pregunta que més avall respon en Pere… La pregunta us la podeu imaginar… Sortirà el Rosselló? En Pere per ja m’ha respost i amb això quedo un poc decepcionada (pas sorpresa!) de la visió ultraprincipatina de TV3. A mi els programes d’aquest estil em provoquen una dualitat interna… Paisatges molt bonics però fins a quin punt trasmet un missatge útil? Sembla talment cvom si ens haguem encallat…
Doncs a mi em van vindre ganes d’anar a Collsacabra!
El programa es un pamflet publicitari. Ja va be fer propaganda del que tenim i valorar-ho i saber que per gaudir d’un bon paisatge no cal anar a Punta Cana o a la Ribera Maia, pero pel meu gust tampoc fa falta edulcorar-ho tant. Una companya de feina, que tambe treballa al Monestir de Sant Benet del Bages explica que ja hi ha anat gent preguntat: quina es la columna on reflecciona la Tous, qui deia que li agradava perque era un lloc tranquil on venia a refleccionar. La realitat es que al Monestir de Sant Benet nomes s’hi pot entrar en grups de 45 persones, que molta tranquilitat tampoc deixen… O el cas de Taull, que es veu que van dir que les pintures romaniques eren originals, quan en realitat nomes son una copia fidedigne que van deixar els restauradors del MNAC. La tele ben documentada esta perdent força.