M’agrada pensar que la consciència que prenem cadascú de nosaltres com a part de la nació catalana no és en base a d’unes doctrines o uns punts dictats del què ens sentim afins com a eina, o d’un discurs i del què assenyalem com a bo o dins el “ha de ser”.
I com que SER dels Països Catalans no és pas una doctrina d’excloència sinó una qüestió d’arrelament i també d’amor al territori, a la cultura, a les semblances i a les diferències, salvant fronteres; i com que això ve al cas per una mateixa sensació de comunitat entre persones i no pas de parcialitat entre ideologies… SOM.
I com que m’agrada sentir que SOM i no pas volem ser, o prenetem ser, m’agrada aquest projecte d’intercanvi cultural que tenim engegat a Cardedeu amb el poble (més enllà del municipi) de Xàbia, a la Marina Alta, a la punta sud del País Valencià.
I m’agrada parlar de lligam entre pobles, a proximitat entre persones, i… i comunitat en el bon sentit de la paraula. I m’agrada infinites vegades més que pintar parets de coets que volen arribar a sistemes lunars. I no, no parlo pas de renúncies. Parlo de resistència.
Demà dissabte, arriben un centenar de xabiencs a Cardedeu en el marc de la Fira de Sant Isidre, que és la festa petita del poble i que dóna el tret de sortida de les festes de primavera de la comarca.

Entre diverses activitats, destaca l’actuació de la Romàntica del Saladar a la mostra gastronòmica, les danses del grup Portitxol, la presència de la Banda Municipal de Xàbia o el “pessic” de cercavila manllevat dels Entremesos del 15 d’agost de Festa Major, el diumenge al migdia pel centre del poble.
I el més important és que… per tot això tan franc… SOM!
Som-hi!

M’ha recordat a un recital de poesia… SOM.
Normalment ja ens movem amb idees i paraules que no deixen de ser ficcions. Si no toquem de peus a la terra, i compartim pensaments amb altres, ens mantindríem com a illes que bombardegen a qualsevol vaixell que s’hi acosta per mantenir el seu tresor i poc avançaríem.
Nom-los a rebre a les 16 (xumba -xumba - xumba)