Esquellot.cat | Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, esdeveniments i opinions polítiques sobre Catalunya.

Trenco el meu silenci, imposant per la manca d’un internet proper, per intentar començar una nissaga llarga i (si pot ser) interessant, sobre aquesta terra que m’està acollint actualment. Em ve al cap una immensitat de coses a explicar-vos, però al moment de decidir-me per on començar l’elecció ha estat fàcil: l’entitat Aire Nou de Baó (que en un bon rossellonès cal pronunciar-ho Bô). Aire Nou és una entitat situada a un petit i acollidor poble proper a Perpinyà; de només 2000 habitants però que aglutina gent de procedència diversa d’arreu del territori nord-català i amb una activitat frenètica. Vaig travessar per primer cop la porta del seu local, un fred vespre de dimarts de principis d’any, per treure el cap (inicialment com a espectadora innocent!) a un assaig de castells. D’aleshores ençà no me n’he pogut desenganxar.  L’entitat acumula una llarga llista d’activitats que es desenvolpen dins d’una normalitat sorprenent: Els dimarts castells i gralles, els divendres castells, gralles, pastorets (de Vilafranca, pas els de Nadal!), sorollosos (grup de percussió), falcons; també hi ha colla de Diables i Bruixes, amb bèstia inclosa, i tenen una facilitat per encetar noves mostres de cultura catalana digna d’uns infants àvids d’acaparar coneixement. Allà he pogut conèixer gent de totes les edats, procedències, experiències i costums però hi ha una cosa que els uneix i que es fa palesa en l’ambient: és un sentiment concentrat que creix punyent i s’estén en tots els seus actes, el fet de ser i senitr-se català i de voler viure com a tal en una zona on les dificultats més adverses no hi manquen. Poder formar part d’aquesta entitat i conèixer a la gent que he conegut és una de les experiències més gratificants i meravelloses que he tingut a la meva vida. Cada inici de setmana espero amb impaciència que s’acosti dimarts al vespre per poder apropar-m’hi a fer castells, pinya o, simplement, fer una cerveseta i deixar-m’he seduir per les seves històries. La calidesa amb què m’han acollit i el fet que em facin sentir com si estigués a casa meva (tot i que em sembla que s’ha convertit en mig casa meva) és un fet que sempre els hi agrairé. Amb ells estic descobrin noves maneres de viure el fet de ser català, pas tant diferent que el sud, només hi ha uns Pirineus i un vent atrafegat de diferència; tot i així amb ells estic compartint actuacions de castellers, correfocs, falcons, sopars i dinars en qualsevol moment, converses amb una estrella damm a la mà…

I veient-los em resta una imatge a la ment que crec que no em podria (ni voldria!) esborrar per res del món… Mentre Aire Nou existeixi a la Catalunya Nord podem dir que els Països Catalans tenen la partida guanyada, ja que mentre ells hi siguin la Catalunya del nord ha sigut, és i serà catalana!

Compartir