(Puntuació +6, 6 vots)
Loading ...Hi ha un llibre que en versió original es diu “Spoken Here: Travels among Threatened Languages” escrit pel canadenc Mark Abley on l’autor viatja per tot el planeta rastrejant llengües en perill d’extinció. En aquest viatge l’autor descobreix històries encantadores sobre llengües com el manx, el mohawk, el boro, el yiddish etc. En un dels capítols s’explica una història ben rocambolesca:
A principis del segle XIX el científic alemany Alexander von Humboldt va fer un viatge a Amèrica del Sud. El científic, tenia curiositat per moltes coses, des de la botànica fins l’antropologia. Un dels descobriments que el van fer famós va ser el de les corrents marines fredes que passen per les costes del pacífic d’aquest continent, però també hi ha una espècie de pingüí amb el seu nom, monuments, parcs naturals etc
Quan va arribar a la regió de San José de Maypure, on buscava posar-se en contacte amb una tribu indígena, anomenats Aturs, va trobar que el poblat havia quedat destruït per un atac d’una altra tribu.
Enmig de les cabanes cremades, els cadàvers escampats pel terra, va trobar un vell lloro, amb poques plomes que havia sobreviscut a la batalla. El científic prussià va invertir gran quantitat de temps i esforços en desxifrar els crits i parlars de l’animal. Amb el temps va aconseguir desxifrar 40 paraules de la llengua dels aturs. Tot i que avui en dia els lingüistes pensen que amb el temps el lloro va anar deformant les paraules i que aquestes en realitat no reflecteixen la verdadera fonètica de la llengua atur, les anotacions realitzades per Humboldt sobre aquesta llengua són el darrer llegat d’aquesta cultura.
Diuen però hi ha casos pitjors, com ara la història dels darrers dos parlants d’una variant de la llengua zoque de l’estat de tabasco a Mèxic. Com que estan enfadats entre ells, no es parlen i per tant, els científics no poden estudiar aquesta llengua. N’hi ha per llogar-hi cadires.
<–>
Ooo, us imagineu que l’ultim catalano parlant fos una espècia semblant al Montilla de Polònia. Aleshores només ens quedaria l’esperança que algun arqueòleg trobés un llibre de la Mercè Rodoreda, d’en Pla…
Val a dir que això em recorda molt a un llibre que s’acaba de publicar, L’últim home que parlava que català, que parla sobre l’estat de la llengua i explica com un lingüista nord-americà es disposa a estudiar l’últim parlant de català que queda sobre la capa de la terra… Esperem que mai no es faci realitat!
iep!
hola Ricard i Clara, ja tinc ganes de llegir els vostres articles, que sou gent amb molts coneixements i amb l’excusa que s’ha d’actualitzar el blog podrem exprimir-vos una mica.
Que tingueu un bon dia de Sant Jordi!
Claudi