En l’Acte d’Estat d’aquest dimecres entre els ponents hi havia l’eurodiputat Oriol Junqueres. Una intervenció al meu parer, rodona, ver variar. En el seu estil. Com un doctor en un malalt diagnostica brillantment el malt i la provable medicina. Perquè coneixent el que li passa, un es queda més tranquil.
La podeu veure a vilaweb al final d’aquest vídeo.
I us oferim la transcripció:
Avui vinc a dir-vos coses que pot ser que no us agradin, però l’important no es que allò que diguem agradi, l’important es que allò que diguem serveixi.
M’agradaria començar fent-vos una pregunta. La pregunta és: això de la independència és fàcil o difícil? Si contesteu vosaltres que esteu aquí i per tant probablement esteu motivats potser direu que això de la independència és relativament fàcil, de fet moltes vegades ens ho diem a uns als altres. També és possible que si aquesta pregunta la féssim al carrer és possible que molta gents ens digués que això de la independència és difícil. Perquè ens dirien que això de la independència és difícil? Ens dirien que és difícil perquè som catalans. I els catalans això de la independència, en general ho veiem difícil. És lògic. Moltes vegades, quan ho hem intentat hem perdut. En canvi, si nosaltres ens ho miréssim en una perspectiva més àmplia, europea o mundial, arribaríem a la conclusió que això de la independència és bastant fàcil. Perquè, de fet, al llarg del segle XX més de la meitat dels estats que ara existeixen a Europa van assolir la seva independència. Si la meitat dels estats que existeixen a Europa han aconseguit la seva independència deu ser bastant fàcil. Ho almenys prou fàcil perquè la meitat ho hagi aconseguit. I si ho miréssim amb perspectiva mundial descobriríem que aproximadament tres quartes parts dels estats que existeixen en aquest moment han aconseguit la seva independència al llarg del segle XX. Per tant això de la independència és relativament fàcil si la mirem amb una perspectiva una mica més àmplia que l’estrictement nostre. Llegeix tot »





